Resenya històrica

El temple de Sant Llorenç (s. XII-XV), és una de les joies arquitectòniques més preuades de la ciutat, i a més a més aixopluga un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb algunes peces que pertanyen al Museu Diocesà de Lleida..

Tant l’edifici en si, com per la riquesa material de les escultures exemptes, relleus, pintures i capitells que conté, aquesta església és un museu per si mateixa; certament es pot dir que en la parròquia de Sant Llorenç es pot admirar una de les millors col·leccions de retaules en pedra policromada; excel·leixen la imatge de “La Verge dels Fillols” (procedent de la Seu Vella), o l’anomenada “Verge de Saidí”, que justificarien, una obligada visita a aquest entranyable espai urbà.

L’església de Sant Llorenç, és, segurament, una de les obres més importants que conserva aquesta ciutat, després de la Seu Vella. L’any 1168 ja apareix documentada juntament amb la de Sant Ruf i la de Sant Martí, en l’Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, primer document que dóna noticia de la seva existència, malgrat no conèixer exactament l’any de l’inici de la seva construcció.

Aquest primer edifici romànic, constava d’una sola nau, amb volta apuntada, absis circular i cripta sota l’altar major. Durant el segle XIV el nucli habitat al voltant de Sant Llorenç va créixer considerablement. És en aquest moment quan es basteix la nau lateral, anomenada de Santa Bàrbara, amb la façana encarada a la plaça de Sant Llorenç. Es construeix, igualment en aquesta època, les altres dues naus del costat oposat (plaça de Sant Josep), edificant-se, a principis del segle XV el pòrtic i la portalada d’accés a la nau; és també en aquest moment que s’aixeca la torre. Aquestes obres es realitzaren gràcies al mecenatge de la família Gallart, motiu pel qual figura el seu escut en diverses parts, amb la representació d’un gall.

Eren hores d’esplendor per a l’Església que es veieren truncats per la dissortada Guerra de Successió. L’any 1707, la Seu Vella convertida en caserna militar, tanca les seves portes al culte, i serà, aleshores, quan Sant Llorenç assumirà el caràcter de Catedral fins l’any 1781, en el qual s’inaugura la Catedral Nova.

Les desgràcies no s’han acabat. L’any 1936, amb la Guerra Civil, el temple de Sant Llorenç, com gairebé tots els de la ciutat, va ser incendiat i es va perdre gran part dels seus tresors artístics i l’arxiu. Es deslliurà miraculosament del foc, una imatge de Jesús a la Creu, obra de l’escultor Llimona, que ocupa un lloc especial exposada a la veneració dels fidels.

L’any 1940, després de les primeres restauracions, fou consagrada novament, i va tornar a assumir la funció de Catedral fins l’any 1956. L’any 1989 es procedí a la neteja i restauració dels retaules de pedra policromada i es col·locà alabastre en el rosetó i en els finestrals de les naus laterals. Finalment l’any 2001 es restaurà la torre del campanar, retornant-li l’esplendor primitiu. També és digne de menció la instal·lació d’un magnífic orgue, l’any 1990, que acompanya i complementa la bellesa de l’entorn amb la música sacra o de concert.

Cal remarcar, també, la devoció popular a la imatge mutilada del “Sant Crist Trobat” que, per sí sola, ja mereixeria un estudi històric i religiós; i des de 1940 té el seu estatge en aquesta Parròquia la Pia Unió dels “Portants de Sant Llorenç”, que veneren i treuen en processó un formós i estremidor Crist Crucificat que capta l’atenció de tots els lleidatans.

Contacte
Telèfon: 
973 267 994
Adreça: 

Plaça Sant Josep, 6 25002 LLEIDA

Dimecres i divendres: de 11 h. a 13 h. i de 18 h. a 19 h. per urgències i altres hores, telèfon: 619 145 291

Adscripció
Arxiprestat: 
Equip pastoral
Barriada i Població
Lleida
Diversos
Habitants: 
4.854
Horari de Misses
Hora: 
9:00
10:00
12:30
18:00
20:00
20:00
Dies: 
Feiners.
Diumenges i festius.
Diumenges i festius.
Diumenges i festius.
Feiners.
Vigílies.
Idioma: 
Català.
Català.
Castellà.
Català.
Bilingüe.
Castellà.