El periodista i historiador Jordi Curcó reflexiona en aquest article sobre el Pessebre com a símbol d'un poble amb arrels cristianes. 

Ha calgut que vingués a Lleida el P. Abat de Montserrat Josep M. Soler a fer-nos el Pregó de Nadal a la Paeria, per a recordar-nos algunes obvietats sobre la tradició tant nostrada de “posar el pessebre” per Nadal.

L’abat Montserratí, davant l’alcalde, el bisbe i demés autoritat (poques, cal dir-ho) i molts pessebristes i lleidatans que omplien la Sala de Plens del Palau de la Paeria la tarda del dissabte 17 de desembre, va ser clar (i català) al referir-se al Pessebre, fent menció als sentiments entranyables “de llar i sostre” que suscita com a tradició de caliu familiar entorn de la festa del naixement de Jesús: “Fruit de l’artesania popular, el pessebre fa veure com el Nadal de Jesús està vinculat a la nostra realitat quotidiana...és tot un símbol de com Jesús és un “veí” més del poble o del barri.”.

L’abat Soler va fer una crida a mantenir i respectar les festes nadalenques: “...perquè formen part de la nostra identitat com a poble que té unes arrels cristianes i com a referència a uns valors i unes virtuts que dignifiquen la persona humana, que provenen del missatge de Jesús, però que poden ser compartits en molt bona part des d’un humanisme laic com des de la vivència d’altres religions”.

Subscric fil per randa el que va dir a Lleida l’abat montserratí i més quan posa el dit a la nafra en un context en que arribat Nadal, la presència del pessebre pel que simbolitza i representa, és interessadament posada per alguns sectors en el centre de la polèmica i no son pocs que el voldrien fora dels llocs públics, foragitant-lo coma referent de les festes nadalenques.

És evident que el pessebre és per als cristians una representació artística i plàstica del Naixement de Crist i una eina pedagògica i bíblica, a més a més d’una forma visual, clara i senzilla d’explicar el relat i misteri del naixement de Crist a Betlem i no tenim per què avergonyir-nos ni dissimular la seva essència

Tanmateix el pessebre, tal com digué a Lleida l’abat montserratí, té uns valors i virtuts que poden compartir els no creients, els militants del laïcisme i/o agnòstics, com creients d’altres religions: “Les altres religions no se solen estranyar de les celebracions que tenen un origen religiós, més aviat s’estranyen de la secularització de la societat”, digué també l’abat.

En aquests sentit cal dir que el pessebre és també un cant a la pau, a la solidaritat i a l’amor, missatge que pot compartir tothom. Tanmateix, fer i potenciar el pessebre ajuda a humanitzar les nostres llars, les entitats i en definitiva la nostra societat. Els educadors, així com els pares, haurien de tenir en consideració que fent el pessebre per Nadal a casa i també a l’escola, en entitats o col·lectius; es desenvolupa la creativitat, la capacitat d’observació, l’enginy, la sensibilitat i el gust estètic. Alhora es promou el reciclatge i s’estimula la tenacitat i la paciència, virtuts aquestes tan necessàries en la nostra societat. A més a més, el pessebre construït en grup potencia la participació i el treball col·lectiu i solidari, alhora que es una bona pràctica de confraternització i companyonia.

I ara que està tant de moda l’ecologisme i la sostenibilitat, cal dir que fer un pessebre és una bona acció ecològica on hi destaca el paisatge, les muntanyes, els prats fets amb molsa, els rius incorporant-hi fins i tot aigua. Els protagonistes en són els pastors, els animals, els arbres, les casetes dels pobles, l’establia, el paller... És una exaltació de l’ecologisme i la natura i una bona lliçó per conservar-la i cuidar-la. Fins i tot hi surt el popular caganer, figura escatològica on les hagi i expressió màxima del fet natural per contraposició a la manifestació de divinitat màxima de la Cova. Tota una lliçó de teologia popular.

Tots els valors autènticament humans estan estretament vinculats al Nadal i a la seva manifestació més arrelada i preeminent a casa nostra com és el Pessebre. Jo no entendria pas un Nadal sense pessebres, però cal fer-los amb ànima, si no podem caure en el parany de construir un fred paisatge d’hivern, mancat de caliu, despullat i buit del vertader esperit cristià i humà de Nadal.

Els pessebristes lleidatans us oferim aquest Nadal un bon grapat de pessebres a la nostra seu de la capella del Peu del Romeu. Aneu-los a visitar i en aquell espai únic, on història, tradició i fe es donen la ma, donareu vosaltres mateixos resposta a la pregunta del titular: El Pessebre: símbol identitari d’un poble amb arrels cristianes?.

* (Article publicat al diari “La Mañana” el 28 de desembre 2016)