Entrevista al P. Joaquín Pina i al Sr. Cándido Sánchez

 

Entrevistem avui al P. Joaquín Pina, mercedari i capellà del Centre Penitenciari de Ponent, i al Sr. Cándido Sanchez, funcionari del mateix centre i Delegat de la Pastoral Penitenciaria, perquè ens expliquin la tasca de l’Obra Mercedària a la nostra ciutat.

 

 

-P. Joaquín, des de quan l’Obra Mercedària és present a Lleida?

Els mercedaris són a Lleida des del seus començaments, al segle XIII.  Durant molt de temps van ser al carrer Sant Antoni. Ara, som al carrer de la Mercè, als Blocs Joan Carles, on tenim la Parròquia i la Comunitat.

 

-Com va néixer l’Obra?

De la misericòrdia d’unes persones davant el patiment d’uns captius en terres llunyanes...  Avui, on veiem més necessitat de redempció  -tots en tenim necessitat!-  és a les presons. L’orde de la Mare de Déu Mercè està vinculada a les presons.

 

-Quina és la seva tasca?

Fa una labor de reinserció, principalment a traves del pis d’acollida. També de prevenció en els nens i joves, sobretot a través d’activitats esportives. Junt amb la Pastoral Penitenciaria ens fem presents, com a Església, al centre Penitenciari de Ponent.

 

-Teniu un pis d’acollida?

Sí, des de fa tretze anys. És per als interns de permís de cap de setmana que no tenen família ni recursos. Aquest pis és un lloc tranquil per a ells, representa un pas cap a la reinserció... Als vespres, hi vaig per a dialogar amb ells una estona.

 

-Cándido, parla’ns de la Pastoral Penitenciària...

Ens mou principalment fer present el Crist i l’Església, portant  un missatge d’esperança, d’alegria i d’amistat, procurant el diàleg...

 

 -Quants voluntaris sou i com treballeu?

Som una trentena de voluntaris. Treballem amb els interns mitjançant tallers: de valors humans, de formació acadèmica, d’humanització i evangelització, de silenci... També organitzem cinefòrums.  I la celebració de l’Eucaristia, els dissabtes i diumenges!

 

-Com és la relació amb ells?

Molt bona! Els voluntaris són per als interns com l’aire frec que entra...  S'hi senten molt integrats. De fet, facilitem el diàleg i la convivència entre els interns i entre ells i els funcionaris...  La direcció està molt contenta de la seva labor.

(P. Joaquín):  Sí, la relació amb ells és directe i cordial com ara aquí entre nosaltres! No hi ha reixes! Alguns voluntaris  diuen: rebem més d’ells del que nosaltres donem!

 

-Com s’arriba a ser voluntari?

Si algú manifesta aquest desig, li aconsellem que durant un any participi en les Eucaristies dels diumenges per anar coneixent l’àmbit. Després, ja es formarà a les jornades diocesanes de Pastoral Penitenciaria i altres.

 

-Darrera de cada intern hi ha una família. Hi teniu alguna relació?

Sí, sempre hi han vincles, encara que és més tasca dels assistents socials.  Nosaltres actuem quan manca la família, principalment amb els estrangers....

(P. Joaquín): I també, quan la família ho necessita els ajudem a pagar els rebuts, els llibres escolars... 

 

-La presó, rehabilita?

(P. Joaquín): Crec que rehabilita a bastants. Alguns ho tenen més difícil,  no han tingut mai res estable, ni la pròpia família.

(Cándido Sanchez): Sempre s’ha de tractar de rehabilitar!

 

-Voldríeu donar algun missatge?

(P. Joaquín) Sí, un missatge de confiança i esperança en vers l’intern. Que la societat el vegi, no com algú que s’ha d’apartar de la societat, sinó com una persona que pot iniciar un camí, amb futur.

(Cándido) No són molts els interns que acudeixen a l’Eucaristia dels diumenges o s’apunten als "tallers de valors”, però continuem creient en la repercussió que té en les persones conèixer l’Evangeli de Jesús. “Era a la presó i em vinguéreu a visitar.” (Mt, 25)

 

Mn. Carles Sanmartín