Si hagués de sintetitzar els meus sentiments en aquest 7è Nadal que celebro amb l’Església de Lleida, respirant proximitat solidaria, la paraula seria ‘agraïment’. He trobat moltes persones amb la suficient sensibilitat per entendre la vida-amb-relació, capaços de viure oberts als altres, sense caure en la temptació d’aïllar-se "perquè ja tenen prou amb lo de casa seva".

Persones que, en celebrar el misteri de l’Encarnació de Jesús, el Fill de Déu que ha vingut al món i s’ha fet un de nosaltres, renovaran el seu compromís pel bé comú, un compromís solidari que ajudi a reformar les situacions injustes. Però no basta l’intent particular de cada u. Cal desenvolupar actituds comunitàries que contagien i provoquen una novetat social. Des de l’alternativa creient, això demana abandonar de vegades camins "segurs" i atrevir-se a enfilar amb imaginació camins nous, potser incerts, per tal que cada dia més persones tinguin la possibilitat de gaudir del goig de la fe i l'amor compartits 

Seguir Jesús en la donació de sí no pot fer-se sense sortir de sí mateix, fentnos servents els uns dels altres. Això suposa una autèntica conversió, com meditem en la litúrgia d’advent amb textos d’Isaïes, convertint les armes de guerra en relles i falçs per a treballar la terra. Un somni que s’ha de traduir en el compromís de transformar la realitat d’acord amb el projecte de Déu, contribuint a la vertadera comunió entre les persones i els pobles.

Per això, el Papa Francesc ens demana viure en un “estat permanent de missió”, i ens convida “a ser audaços i creatius” no renunciant al bé posible malgrat el risc d’embrutar-nos amb el fang del camí. Ell diu que la clau será sempre “sortir de sí mateix”, viure la dinàmica de l’èxode i del do, buscant el bé dels altres, comunicant el bé, obrint-se, acollint, entrant en diàleg i comunió.

MOLT BON NADAL A CADASCÚ.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe