La comunitat educativa del Col·legi Claver de Lleida i la Fundació Amics del Claver han aconseguit el seu objectiu: 40.000 euros per construir l'escola al camp de refugiats de Maban, gestionat per Servei Jesuïta al Refugiat, al Sudan del Sud. La marató solidària que dissabte...

es va celebrar a la Llotja de Lleida ha permès omplir quatre cops el teatre i recollir els diners necessaris per fer el centre educatiu que necessiten els nens sudanesos. El somni del Jan i de la Jana, fil conductor de tres dels espectacles, ens ha permès viatjar fins al cor del continent africà i conèixer la Layla, una noia del Sudan del Sud, que ha patit els estralls de la guerra i que explica al Jan com l'ha afectat i perquè el seu país està immers en la situació actual.
A més, l'Àlvar, el jesuïta de Lleida, ha ensenyat en un vídeo com és el camp de refugiats de Maban. Hem conegut quin és el somni dels nens que viuen allí: un deia que volia ser metge, un altre pilot d'avió... somnis que tindran més a prop si ara poden estudiar a l'escola que ells construiran amb aquests 40.000 euros que hem aconseguit.

Precisament els pares de l'Àlvar han volgut agrair als organitzadors i a tots els participants amb aquesta carta:

Gairebé, tots sabem el que va ocórrer el passat dia 9 a la Llotja. Una explosió de joia, pau i esperança. Nosaltres, Josita i jo, pares de l'Àlvar, no podem menys que donar gràcies. Gràcies a Déu, perquè Ell, per mitjà nostre, ha escollit l'Àlvar perquè El faci pressent en els camps de refugiats de Sud Sudan. Gràcies als professors, alumnes i AMPA del col·legi Claver, que durant més de quatre mesos van estar preparant el meravellós espectacle. També, com no, a tots el que van assistir-hi, ja que, amb la vostra aportació, es farà possible els somnis de molts nens i nenes d'aquelles terres africans. El somni de tenir una escola per aprendre. Però, com va ocórrer tot això? Molt fàcil: va ser qüestió d'agraïment. L'Àlvar, durant tres anys es va donar totalment als alumnes del col·legi i, aquests, de manera desinteressada, van voler ara retornar-li una mica de la seva estima. L'Àlvar mai va demanar res. Va sortir espontàniament del cor de moltes persones agraïdes i és això, l'agraïment, el que va fer possible el miracle de la Llotja. L'Àlvar és un jove jesuïta lleidatà que, amb el seu somriure, saber escoltar i transmetre pau, ha despertat la ciutat. Lleida ha passat de la indiferència a la solidaritat i, aquest generós gest, ha fet que moltes persones passin de la ignorància a poder somniar, passin de la mort a la vida, a la resurrecció. Això es Pasqua, això és Jambatan.

Cándido.