La Diòcesi de Lleida compta en l’actualitat amb quatre diaques permanents, tal com recull Aureli Ortín en un estudi que acaba de veure la llum sota el títol La renovació del ministeri diaconal el 50 aniversari del Concicli Vaticà II (CPL editorial).

Però aquest nombre podria veure’s incrementat en un breu, donat que s’estan acabant de formar altres tres persones per aquest ministeri.

Aquestes persones s’afegirien al grup que ara constitueixen Mateu Hidalgo Sannicolás, Julián Manzano Lorenzo, Plácido Burgués Español i Antonio Ruiz Corpas.

En total, ara com ara, a les diòcesis catalanes hi ha 117 diaques permanents. La de Barcelona és la que gaudeix d’un nombre més elevat, 42; seguida per la de Sant Feliu de Llobregat, 18, i les de Terrassa i Vic, ambdues amb 12.

Les tres diòcesis del territori lleidatà són les que registren un nombre menor. La d’Urgell només  en té 3, de diaques, i la de Solsona, 5.

Tot i això, el nombre de diaques catalans és proporcionalment superior al de la resta d’Espanya, on Ortín n’ha comptabilitzat 395, essent les diòcesis de Sevilla (56), Madrid (29) i Huelva (17) les que en tenen més.

A la resta del món n’hi ha 42.316, essent els Estats Units els que més enregistren (17.501), seguit a molta distància per Itàlia (4.191) i Brasil (3.182). De fet, només la meitat de les diòcesis catòliques del món han implantat la figura del diaca permanent, des que es va instituir al Concili Vaticà II. Fins llavors, la figura del diaca estava prevista només com un pas previ a l’ordenació sacerdotal.

Els pares de l’Església van establir el 1965 no només l’exercici del ministeri diaconal amb caràcter permanent, sinó que aquest podia ser conferit a joves idonis, que complissin amb la llei del celibat, però també a homes en edat madura, encara que estiguessin casats.