Càrol García és una dona cristiana jove, que conviu des de fa anys amb una greu limitació pulmonar que li va impedir continuar la seva vida i presència missionera l’Àfrica. Actualment viu a...

Almacelles amb la seva família, i forma part de la Congregació de les Missioneres d’Àfrica com a membre associada. Són molt seguits els seus escrits testimonials setmanals  anomenats El correo de los martes, que envia per correu electrònic a unes 400 persones

( per poder-lo rebre escriure a carolmuganda@gmail.com)

 

 

Ara esta a punt de presentar el seu primer llibre que és una autobiografia.

A continuació en el seu escrit, ella mateixa  explica les raons que l’han portat a compartir en un llibre el seu recorregut vital.

"I per què he escrit un llibre?

Mai havia imaginat que ho faria, que deixaria constància de la meva vida i, ni de bon tros, que escriuria una autobiografia. Recordo que va ser una nit, una nit més llarga de l'habitual durant un ingrés hospitalari. La Gemma, una de les meves germanes, m’acompanyava per fer relleu als altres membres de la família. Reposada en una butaca, rellegia atentament alguns fulls escrits on compartia experiències de la infància, vivències colpidores i tendres del meu pas per la meva estimada Àfrica i reflexions sobre la convivència amb la meva malaltia. - “Has de publicar-ho!”- em va dir emocionada. Tanmateix, no vaig fer massa cas al que m’aconsellava. Va ser més endavant però, quan la Mª Carmen, una companya i amiga Germana Blanca, m’animava també a què em poses en marxa. Això succeïa just al mateix temps que el Marc Vilarassau sj, autor del pròleg de la meva història, em xiuxiuejava que deixar constància de la meva experiència podia ser meravellós. I, certament, ho ha estat!

Escriure un llibre ha estat tot un repte; no només per tot el que comporta, també ho ha estat per la meva dificultat física en teclejar milers de lletres i paraules que, amb el temps, han compost una inoblidable història.

Tant de bo que, “Mi hermana África”, ens doni una oportunitat per saber contemplar a aquest continent amb una mirada diferent, amb una mirada de confiança i esperança com la que posseeixen tots els nostres germans que viuen en aquesta terra. Us comparteixo una història de vida en la qual el meu desig més profund s’ensorra i, malgrat tot, aquest m’empeny a continuar gaudint de cada instant amb la mateixa il·lusió del primer dia! "