La Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs “Lo Desclavament” i “L’Encontre” de la Granadella (les Garrigues) a l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya.

La catalogació d’aquests dos elements de la cultura popular i religiosa propis de les celebracions de la Setmana Santa, com són el ritual del Desclavament, del Divendres Sant, i la Processó de l’Encontre, el matí de Pasqua a la Granadella com a Patrimoni Festiu, és déu a la petició que en tal sentit va presentar el 27 de juliol el Consell Parroquial de Santa Maria de Gràcia de la Granadella al director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultual, Lluís Puig.

Dita petició elevada a la Generalitat va rebre tanmateix el suport de l’Ajuntament de la Granadella i de la totalitat de les entitats culturals i socials del poble.

El mateix director general ha comunicat per escrit al Consell Parroquial la inclusió d’ambdós elements a l’Inventari i posterior catalogació, així com l’inici del procediment per la declaració, si s'escau, de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, reservada a les celebracions d’origen remot, estructurades a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari.

El Consell Parroquial, ha manifestat la seva satisfacció per la resposta positiva del departament de Cultura: “És una bona noticia per la Granadella i un important pas per a la seva declaració com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Seria magnífic i potenciaria molt els dos rituals com a conjunt”, han assenyalat.

El Desclavament, única a Catalunya

La Granadella, la capital de les Garrigues Altes, celebra tots els anys la Setmana Santa  amb tota la intensitat i emoció. Ho fa amb aquests dos actes rituals singulars i gairebé únics, com són el Desclavament i la Processó de l’Encontre.

Pel que fa al primer, el Desclavament, únic a tot Catalunya i del qual no es coneix la seva antiguitat tot i que es de suposar que almenys durant dos segles no ha deixat de celebrar-se la nit de Divendres Sant.

 

A les 10 en punt de la nit, s’escenifica a l’església de Santa Maria de Gràcia, el ritual dels Desclavament que és precedit pel cant del Miserere i toc de tambor dels Armats.

El Desclavament l’executa el mossèn, ajudat per dos homes del poble, que una vegada baixada la imatge del Crist crucificat, la dipositen en el sepulcre, que hi ha als peus de l’altar, per iniciar tot seguit l’anomenada Processó del Silenci pels carrers del poble.

És aquest, el darrer ritual dels Desclavament de Crist de la Creu que hi ha a tot Catalunya, reminiscència del que probablement devia ser una representació de teatre medieval, que ha perdurat fins avui.

El rector de la Granadella Mn. Jaume Melcior, afirma que haver conservat aquest ritual al llarg dels anys i dels segles fins avui, és només fruit de l’esforç i entusiasme dels vilatans i d’una fe arrelada que cal preservar.

L'Encontre del Diumenge de Pasqua

Acabat el Desclavament i la processó del Silenci, la Granadella conserva un altra tradició , la processó de l’Encontre. Simbolitza la Resurrecció de Crist representat per la Custòdia,  mitjançant el retrobament de Jesús amb la seva mare Maria.

Tant la imatge de la Soledat, abillada amb túnica i mantó blanc  de Pasqua, com la Custodia, surten de la església després de la Missa de Resurrecció i prenen un itinerari distin, fins que s’acaben trobant, amb un ritual senzill d’adoració de la Mare al seu Fill Ressuscitat, ple de simbolisme. Tot seguit  retornen junts a l’església, acompanyats per centenars de fidels.

Si finalment la Generalitat declara El Desclavament i l’Encontre” de la Granadella com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, rebria el mateix reconeixement d’altres festes i rituals d’arreu de Catalunya que ja han estat reconegudes com a tals, com la Processó de les Tres Gràcies de Reus, el Via Crucis Vivent de Sant Hilari de Sacalm, El Via Crucis al Calvari de la Selva del Camp, la Processó del Sant Enterrament de Tarragona o la Processó i Dansa de la Mort de Verges.