Mn. Xavier Navarro, delegat de pastoral de Joventut i de Vocacions ha escrit un interessant article que hatitulat “com aquell que no diu res” i que tot seguit reproduim.

Déu actua en silenci... com aquell que no diu res… i comença una història. Nosaltres l’acabem, la completem, la duem a terme. Som lliures. Responem. La Isa, la Elena i la Teresa són tres joves universitàries que resideixen a Lleida per motius d’estudi. A la nostra ciutat tenim anualment uns 9.000 universitaris. Elles truquen a la porta de la delegació de joves i diuen: necessitem una mica d’ajuda, volem fer un grup, volem formar-nos, què ens oferiu. I ja està. Una persona ha cridat a l’altra, creix la cosa i es va construint la proposta. Això qüestiona radicalment els pessimismes del “no hi ha res a fer amb els joves” o aquells judicis com “els joves no tenen interès per la fe”. Depèn de què els ofereixis i com. I no es tracta únicament de capacitat d’adaptació. I jo em dic: Déu no deixa de començar les coses, Déu no deixa d’empènyer, no deixarà d’apropar-se. L’advent també té alguna relació amb aquest trio que veieu a la foto... com aquell que no diu res.