La passada setmana es va dur a terme una reunió entre el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, i Malik Tariq, missioner musulmà de l'ordre Ahmadi de Badalona, que va visitar la seu episcopal.

L'imam Malik Tariq és un missioner pakistanès, que fou enviat pel seu califa (qui és la figura de màxima excel·lència en la seva congregació) amb la missió de recórrer els diversos centres religiosos i administratius de les nostres terres, per tal de fer entendre el següent missatge: no tots els musulmans consideren que és necessària la força ofensiva per a donar entendre el missatge de l'Islam.

Per tal de complir la seva missió, Malik Tariq tenia com a objectiu posar-se en contacte tant amb el Bisbat de Lleida com amb l'alcalde i les dues mesquites ubicades a la nostra ciutat, volent donar-se a conèixer i fer saber que no tenen res a veure amb les accions extremistes que han estat succeint recentment.

La seva missió es basava a explicar com havia de funcionar realment la Jihad. Primerament s'havia de lluitar contra un mateix i sempre havia de ser de forma defensiva, no ofensiva. Aquests arguments eren constantment defensats amb exemples basats en la forma que Mahoma tractava als seus enemics; senyalant sempre com són de diferents amb els mètodes utilitzats actualment. També recalcava, de forma molt educada en tot moment, la importància del contacte entre les diverses formes religioses -de creences molt diferents, però sempre respectant-se les unes a les altres: potser ells no consideren a Jesús el fill de Déu, però si el respecten com a profeta-.

El bisbe Joan, que va estar acompanyat durant la recepció pel dean de la Catedral i director del seminari, Mn. Jaume Pedrós, i per la delgada diocesana d'Ecumenisme, Francesca Agustí, va escoltar molt atentament totes les explicacions de l'Imam, mantenint sempre un intercanvi d'opinions molt respectuós. Finalment, la trobada va acabar amb l'entrega d'un Alcorà en àrab i català per tal de simbolitzar, un altre cop, com era d'important que es mantingués un contacte entre nosaltres i el fet d'entendre que no s'ha de marginar un grup com el seu (que consta d'aproximadament 200 milions d'adeptes) per les accions d'un sol grup.