[11-11-25] San Giovanni in Laterano; Arxibasílica del Santíssim Salvador i dels Sants Joans, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, del Laterà (II)
SAN GIOVANNI IN LATERANO PER DINTRE
Amics pelegrins, la setmana passada recordàvem que San Giovanni in Laterano és la primera església de Roma (la cathedra o catedral de Roma) i segurament també la més antiga església del món. Ara voldria continuar mostrant-vos com és aquesta gran basílica (o arxibasílica) per dintre.
UN GRANDIÓS INTERIOR DE CINC NAUS
La nau central, més alta i més ampla que les naus laterals, és d’estructura plana (arquitravada) i molt espaiosa, mentre que les altres quatre, dues a cada costat, són més estretes; dues (les més properes a la nau central) es cobreixen amb voltes de canó, mentre que les altres dues (les que fiten i recolzen amb el mur exterior), són d’estructura arquitravada (plana). Totes són magnífiques, però reïx la sumptuosa i daurada coberta plana, a base de grans motllures i amplis cassetons quadrats i rectangulars, que el magnífic pintor i arquitecte napolità, Pirro Ligorio, va dissenyar el 1562, i que el savi Borromini va respectar i va conservar en la seva àmplia reforma esdevinguda al segle XVII. D’aquesta reforma destaquen els dotze tabernacles de la nau central (en realitat són dotze fornícules o buits per albergar sengles estàtues) destinats als dotze bells apòstols tallats en marbre blanc per diversos escultors actius al segle XVIII, dels quals sobresurt el milanès Camilo Rusconi, autor d'uns gegantins i molt bells Sant Mateu i Sant Andreu, obres de l'entorn del 1718.
UNS MOSAICS ESPECTACULARS
Són enlluernadors els àurics mosaics de l'absis central, realitzats a la fi del segle XIII pels famosos i reconeguts musivarius (artífexs de mosaics) Jacopo Torriti i Jacopo da Camerino, dos monjos franciscans amb veritables mans d'àngel (o de plata) en la difícil, exigent i molt laboriosa tècnica musivària. Representen el Salvador al capdamunt, de mig bust sobre un fons blau, envoltat de serafins, la creu de Jerusalem coronada per l’Esperit Sant, situada al centre (o crux gemmata: creu preciosa, plena de gemmes, que va ser l'emblema de l'emperador Constantí); i als seus costats la Verge Maria, que protegeix el donant (el que encarregà i sufragà aquests mosaics) que és el papa Nicolau IV, Masci, el qual, com tots els donants, surt en petit; Sant Francesc, que com a bon frare menoret també és una mica més petit, Sant Pere i Sant Pau, tots a l'esquerra, i Sant Joan Baptista, Sant Antoni de Padua (un altre franciscà menoret representat en més petit), Sant Joan Evangelista i Sant Andreu. Als peus de la creu ragen dos tolls d’aigua salvadora i regeneradora, per la qual glateixen, assedegats, dos cérvols i quatre anyells, i la resta de criatures i bestioles que solquen i travessen els mars de la humanitat. A la part de les finestres hi ha els apòstols i, novament amb una escala més petita, els mateixos autors d'aquest bell mosaic Torriti (esquerra) i Camerino (dreta); la seva representació indica el molt ben considerats i cotitzats que ja estaven a la Roma del 1300 aquests dos artistes, aquests dos irrepetibles mosaistes.
UN ALTAR D’ÚS EXCLUSIU DEL PAPA
Els dos grans arcs centrals que emmarquen el transsepte descansen sobre unes belles i gegantines columnes de granit vermellós encarregades ex professo pel papa valencià Alexandre VI, Borja. I allà, al centre, s'alça un bellíssim tabernacle gòtic que aixopluga l'Altar Papal, dit així perquè només el papa hi pot oficiar la missa.
LES PRIMERES MISSES DE SANT PERE, EL PRIMER PAPA
L'altar primitiu, de fusta, es conserva a la part superior del tabernacle, entre reixes daurades; en ell va celebrar les seves primeres misses Sant Pere, primer papa de la història; i en aquí també es conserven relíquies dels caps de Sant Pere i Sant Pau, veritables columnes, sòlides, primigènies i impertorbables, de l'Església fundada per Jesús de Natzaret. Alhora, al peu de l'altar, també es pot veure el distingit Sepulcre del papa Martí V, Colonna, finament llavorat cap al 1443 per l'escultor florentí Simone Ghini.
EL CLAUSTRE
Tots els claustres del món són com una mena de patis oberts que, facilitaven el diàleg, la fraternitat, l'estudi i la pregària comuna. Com es pot llegir a una inscripció musiva (inscrita a un mosaic) d’aquest claustre, claustri structura sit vobis docta figura, que més o menys vol dir, “que la pròpia estructura del claustre sigui per a vosaltres figura docta de la vida en comú”. Doncs bé, a San Giovanni in Laterano hi ha un bell claustre gòtic, cosmatesc (del cognom Cosmati, el grup d'artesans del mosaic i del marbre més famós del món), amb precioses i finíssimes columnetes helicoïdals i contornejades, realitzat per l'escultor i arquitecte romà Nicola Vassalletto entre 1215 i 1232.
Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic
Foto: “San Giovanni in Laterano”, Roma, mosaic de l'absis central, realitzat a la fi del segle XIII pels mestres musivaris Jacopo Torriti i Jacopo da Camerino. D’esquerra a dreta hi veiem Sant Pau, Sant Pere, Sant Francesc, més petit, el papa Nicolau IV, que és més petit i el donant que ha promogut aquest bell mosaic, la Verge Maria, Sant Joan Baptista, Sant Antoni de Pàdua, més petit, Sant Joan Evangelista i Sant Andreu. Al bell mig hi ha la creu de Jerusalem coronada per l’Esperit Sant, i al capdamunt el Salvador envoltat de serafins.