[07-10-25] Palazzo Barberini, avui Pinacoteca Nazionale d'Arte Antica (II)

SOM PELEGRINS VIP (VERY IMPORTANT PERSON). PELEGRINS DE PRIVILEGI

Benvolguts pelegrins VIP, la setmana passada vam acabar parlant del rei d’Anglaterra, Enric VIII. Ho vam poder fer, mercès a una esplèndida obra d’art, una pintura mestra, sobre taula (fusta), del museu del Palau Barberini, feta pel pintor alemany Hans Holbein el Jove (1497-1543), en què retratava l’esmentat monarca. Podeu veure’l en la fotografia que acompanya aquest text.

NO SOM PELEGRINS FETS EN SÈRIE

Comprovem, a més, que els nostres recorreguts (siguin in situ, a Roma, o siguin virtuals, a través d’aquests textos) ens ensenyen moltes coses insòlites o poc conegudes. Som, al capdavall, uns pelegrins afortunats, de luxe, VIP, com hem dit. El nostre vestit de pelegrí no és el d’un turista seriat a qui li repeteixen, com un lloro, el menú turístic a l’ús. Nosaltres intentem saber alguna cosa de més i ens agraden els menús a la carta.

UN MUSEU, O UNA PINACOTECA NAZIONALE D'ARTE ANTICA, AMB UNA SALA D’IMPORTANTS EXPOSICIONS TEMPORALS

Cal advertir que durant molts anys aquest gran museu (la Pinacoteca Nazionale d'Arte Antica de Roma) no va gaudir d'una sala digna per realitzar exposicions temporals de grans artistes. Només tenia sales d’exposició permanents; és a dir, sempre s’exposava el mateix. Nogensmenys, des del gener del 2012, i després d'una llarga remodelació efectuada a tot el museu, aquesta pinacoteca compta amb més de 1.000 metres quadrats per realitzar grans esdeveniments expositius temporals com el que van dedicar el mateix 2012 al gran pintor barroc italià, Giovanni Francesco Barbieri (1591-1666), conegut com Il Guercino (el guerxo, perquè sembla que patia una mica d'estrabisme), autor, entre moltes altres obres, d'un llenç molt singular i atractiu que representa Saül intentant donar mort a David, amb un apoteòsic celatge blau, tenyit, al seu torn, amb sàvies tonalitats de color plom; una obra que precisament es troba en aquesta mateixa pinacoteca i que es pot veure en qualsevol moment.

ALGUNES EXPOSICIONS INOBLIDABLES

Cal recordar, per exemple, l’exposició que aquí van dedicar a Caravaggio. El retrat revelat, celebrada entre el 23 de novembre de 2024 i el 23 de febrer de 2025, on es podia veure una magnífica obra mai abans exposada en públic, el Retrat de Monsenyor Maffeo Barberini, futur papa Urbà VIII, Barberini, un quadre de Caravaggio procedent d'una col·lecció privada. També fou sonada la dedicada a Tiziano, Bellini i Bronzino (2024). O la que el mateix 2024 van dedicar a Rafael, Tiziano i Rubens. De debò, si hom es troba a Roma uns dies, farà bé de preguntar per les exposicions que se celebren al Palau Barberini. Tot un luxe. Hi gaudireu molt.

L’ÚLTIMA ETAPA DEL PALAU BARBERINI

Nombrosos decoradors encara van treballar al segle XVIII en l’arranjament interior del palau, ja amb un refinat llenguatge Rococó. Ho feien a les ordres de l'última hereva directa Barberini, Cornelia Costanza Barberini, la qual, en maridar-se amb el poderós Giulio Cesare Colonna di Sciarra, príncep de Carbognano, va adoptar el cognom de Barberini-Colonna di Sciarra. Finalment, després de la Segona Guerra Mundial, els descendents de la família Barberini van vendre l'edifici a l'Estat italià. Això era el 1949. I l’any 1953, ja començà a funcionar com a seu de la Galleria Nazionale d'Arte Antica, formada, en un principi, a partir de les donacions de les col·leccions d'algunes famílies benestants de la noblesa romana.

AVANÇA L’ANY SANT. ¿EN SOC CONSCIENT? ¿L’ESTIC BEN APROFITANT?

Crec que ens va bé, benvolguts pelegrins, que després de trenta-nou setmanes transcorregudes d’aquest gran Jubileu de l’Esperança, fem, entre tots, una mica de recompte. Aquests textos intenten no ser únicament classes d’Història de l’Art. L’oculata fides, o els ulls de la fe, ens haurien de permetre assaborir quelcom de més. Intentem-ho, si més no.

LA INDULGÈNCIA QUE SE’NS REGALA ÉS UN DO SINGULAR DE L’AMOR DE DÉU PER NOSALTRES.

Per damunt de tot, aquesta Indulgència Plenària és una gràcia especial que ens il·lumina i ens envigoreix; ens dona força i motius per practicar la bellesa de la virtut. Això sí, l’hauríem de rebre com un gran regal “vitamínic” d’un Déu, que és Pare, que ens estima immensament, i que, pensant en el nostre bé, ens vol amb un sincer desig de rebutjar el pecat (el mal). Rebutjar-lo i esforçar-nos per reparar, de debò, el mal que ens fem a nosaltres i als que ens envolten, cada vegada que pequem o transigim amb el mal.

SEGONS EL PAPA SANT JOAN XXIII, “HAUREM DE SATISFER FINS AL DARRER QUADRANT PEL MAL QUE CADASCÚ, EN PARTICULAR, HEM FET”

Mireu, si jo, per exemple, m’enrabio un dia a casa, perdo els estreps i trenco cadires i taula, faig molt de mal. Certament, si em confesso se’m perdona el pecat de la ira, però els danys romanen, i les cadires s’han de reparar; per tant, hauré de pagar a un ebenista la factura per la reparació de la meva destrossa. I així s’esdevé sempre que pequem. És a dir, sempre ens queda pendent una “pena temporal”, com diuen els teòlegs, que s’ha de condonar. Els teòlegs també ens diuen que tothora haurem de purificar aquest mal; això és, haurem de tenir el nostre “purgatori”; aquí, a la terra, i en l’altra vida. Tanmateix, l’Església, pels mèrits de Jesús, de la Verge i dels sants, ens pot alleugerir o esborrar aquesta “pena temporal”. De fet, l’Església posa a la nostra disposició, durant tot un Any Sant (2025, fins al 6 de gener de 2026), el riquíssim tresor comú dels seus mèrits i paga el deute contret per cadascú de nosaltres. I, aleshores, sí, tota la “pena temporal” s’esborra; ¡ep!, però amb una condició: que rebutgem ben de cor, com hem dit, el pecat (el mal comès). A més, ens caldrà fer uns petits deures: confessar-nos i combregar (durant vint dies abans o després de travessar una Porta Santa), resar el Credo i demanar per les intencions del Papa (podem resar, per exemple, un Parenostre i una Avemaria pel nostre Sant Pare, Lleó XIV). ¡Quina sort! ¡Quina gràcia més gran! A més, podem guanyar la indulgència cada dia (no hi ha cap perill d’empatx), per nosaltres i pels nostres familiars i amics difunts.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Hans Holbein el Jove: Retrat d’Enric VIII, Pinacoteca Nazionale d'Arte Antica (Palazzo Barberini), 1540. La seva voluminosa obesitat va arribar fins als 137 cm de cintura.