La Sala Polivalent del Soleràs  va acollir el vespre del passat 8 de novembre la cinquena de les representacions de l’obra de teatre “Francesc Castelló, visqué estimant i morí perdonant”, a càrrec d’una vintena d’actors i actrius del grup teatral TOAR de Lleida, dirigit per Enric Castells, amb guió original del franciscà i periodista Francesc Gamissans.

Tot i estar el poble en plena recol·lecció de l’oliva, la sala s’omplí de gent del Soleràs, a més a més d’altres vinguts de pobles veïns com els Torms, Granyena de les Garrigues i ,fins i tot, d’Ulldemolins, per tal d’assistir a la posada en escena dels set quadres que conformen el guió, que s’inicia amb un Francesc Castelló infant, sortint de l’escola i fent alguna entremaliadura.

Continua com a estudiant de Química, retornat a Lleida i retrobant-se amb les seves germanes, tots tres ja orfes de pare i mare.

Una tercera escena, la més emocionant pel poble del Soleràs, quan apareix Francesc Castelló com a jove enamorat de la seva núvia Mariona, a la que es promet i s’entimà molt, com ho prova la carta que li adreçà poques hores abans de morir.

Segueix un Francesc Castelló lliurat en cos i ànima als demés i valent, amb molt de coratge, donant testimoni de la seva fe en Crist com a militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, en un moments convulsos.

L’escena central és sens dubte el judici per un tribunal popular, la seva resposta: “Sí, sóc cristià” i la injusta sentència a la pena de mort, un 29 de setembre de 1936.

Un moment emocionat de l’obra és quan les dues germanes i la seva tia Maria a més a més de la núvia Mariona; llegeixen amb emoció i sentiment les darreres tres cartes que moments abans de morir els hi ha escrit en Francesc. El quadre de l’afusellament deixa tothom corprès i per cloure l’obra, l’esclat de glòria de la seva beatificació.

El públic aplaudí emocionat la representació, agraint que hagués estat possible haver-la vist en aquest poble, mercès a l’esforç que feu l’ajuntament i la parròquia, amb la col·laboració de la Comissió Pro Canonització del Beat Francesc Castelló.

Finalitzada la representació l’alcalde del Soleràs, Jordi Segura, agraí la participació del poble, així com l’esforç del TOAR per portar al Soleràs aquesta obra tan lligada a la memòria del poble.

Tanmateix el rector, el salesià Àngel Alegre donà també les gràcies per l’oportunitat d’haver conegut molt més al beat Francesc Castelló i el seu testimoni de jove cristià, mitjançant la representació d’aquesta obra, fent memòria alhora de la Mariona Pelegrí, la seva núvia i filla del poble.

Finalment Jordi Curcó, en nom de la Comissió Pro Canonització, agraí al poble del Soleràs l’acollida de l’obra i citant una frase de la carta que el beat va escriu a la seva núvia poc abans de morir: “Estigues orgullosa de mi. T’estimo”. Curcó digué que aquelles paraules dirigides a la seva núvia, ara el beat les deia a tots els fills del Soleràs: “Estigueu orgullosos d’aquest jove que s’enamorà d’una jove del vostre poble i que des d’aleshores el Soleràs formà part de la biografia d’aquest Beat que també us estima a vosaltres. La motivació de la seva vida no va ser altra que estimar sempre a tothom, lliurant la vida i morint perdonant”.

Les fotos de la representació, aquí.