Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/02/2014
Fitxer audio: 

Aquesta coneguda afirmació de Saint-Exupery és una crida a mirar cap a dins, a veure la llum i la bellesa amagada en tants cors. Quan jutgem per aparences i superficialment vivim amb ansietat i fàcilment perdem la pau. Però Jesús parlava de “el vostre Pare que veu en allò amagat...” La mirada del Senyor de la Vida és profunda i en aquests dies que fem memòria de manera especial dels nostres avantpassats cal tenir-ho present. Són celebracions, sobretot, d’agraïment, veient com un regal la vida de tots aquells germans i germanes nostres que ja han arribat a la Casa del Pare.

Hi ha moltes persones que viuen inquietes i obsessionades pel futur com aquells que preguntaven a Jesús: “Mestre, quan passarà tot això?, i quin serà el senyal que està per succeir?” (Lc 21,7). Però és millor anar construint el present, de manera responsable i fiant-nos del Ressuscitat que ens diu que a Déu li interessa tot allò que nosaltres vivim, fins allò més insignificant: «no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells”(Lc 21,18). El mateix Jesús ens ensenya a donar un salt de confiança, quan sembla que Déu s'amaga, que està absent o que no existeix. És bo aprendre a confiar i a abandonar-nos a les seves mans. Déu ens coneix millor que ningú i sempre traurà el millor de cada situació. Ens donarà el seu Esperit, hi serà amb nosaltres i dinamitzarà el nostre caminar.

L’Apocalipsi, abans de desenvolupar-se en una visió grandiosa del que “ha d’arribar”, comença així: “Jo, Joan, he vist”... I el conjunt d’aquest llibre de la Bíblia, mostra que tot s’acaba en un cant triomfal en honor de Déu i d’aquell que ha vençut la mort, l’Anyell immolat, dempeus, ressuscitat, enmig d’un poble també dempeus (Ap 7, 9-12). Així es desvetlla el futur vers al qual caminem.

És veritat que ens envolta un ambient de poca alegria i esperança. “El gran risc del món actual, amb la seva múltiple i aclaparadora oferta de consum, és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, de la recerca malaltissa de plaers superficials, de la consciència aïllada. Els creients també corren aquest risc, cert i permanent. Molts hi cauen i es converteixen en éssers ressentits, queixosos, sense vida. Aquesta no és la opció d'una vida digna i plena, aquest no és el desig de Déu per a nosaltres, aquesta no és la vida en l'Esperit que brolla del cor de Crist ressuscitat”. (Evangelii Gaudium 2). Però Jesús demanava també perseverar: “Amb la vostra perseverança salvareu la vida!” (Lc 21,19). Es tracta de perseverar en allò important, en l’amor, en la generositat, en l’escolta de la Paraula.

Déu vol que ens mantinguem ferms, com Maria al peu de la creu. I l’única solució és “renovar el trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d'intentar-ho cada dia sense parar. Ell ens permet aixecar el cap i tornar a començar. No fugim de la resurrecció de Jesús, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens llança cap endavant!” (EvG 3).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida