El jove lleidatà Lluís S. Salinas Roca, de 28 anys, llicenciat en Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona, que fa dos anys està seguint, al noviciat de Sant Sebastià, la seva formació com a futur jesuïta, el proper 8 de setembre, a les 13 h, a la Basílica de San Ignacio de Loiola de Azpeitia (Gipuzkoa), farà els seus primers vots juntament amb altres tres joves.En Lluís, que ha estat un jove cristià compromès a la Parròquia de Sant Ignasi de Lleida, serà acompanyat en la celebració per la seva família, altres jesuïtes i amics lleidatans i d’arreu.Compartim amb ell la seva alegria i li desitgem el millor.En document adjunt podeu veure la targeta d'invitació que ens ha enviat.A la web del Bisbat esperem poder fer-nos-en ressò de la celebració per mitjà d’un “enviat especial que hem “contractat” per l’ocasió…!!!”

La Càrol ens envia un escrit seu que li ha publicat el setmanari Catalunya Cristiana, que porta per títol "Família i amics: quin tresor !"El podeu llegir en el document adjunt.

Ester Sanz, una jove metgessa coneguda per la seva militància cristiana en grups d'Església de la Diòcesi de Lleida, ha estat entrevistada pel diari Segre, un dels diaris locals de Lleida. En aquest mitjà informatiu avui es pot llegir la seva postura en la que considera una injustícia que es deixi d'assistir a les persones estrangeres que no tinguin el papers en regla.També diu que tot i que a Catalunya la Generalitat preveu continuar assistint aquest col.lectiu, en el cas que aquesta canviés d'actitud, la Doctora Sanz, com també altres metges han manifestat, continuaria fent tot el possible per atendre aquests pacients.Al notícies vepre de Lleida Tv d'ahir dimecres també van sortir les imatges d'aquesta metgessa.Per veure la notícia cliqueu l'enllaç següent i mireu a partir del minut 14'35 : http://www.segre.com/index.php?id=1234&tx_ttnews[tt_news]=88181 

 Buenos días. ¡Deseo que todos estéis bien! La semana pasada, después del recorrido de consultas que hice en el Hospital, pude recibir una dosis más de tratamiento. Aquella sala que visito de forma habitual se va enriqueciendo con el tiempo… y todo, gracias a la interculturalidad que se vive dentro. Éramos dos Argelinas, un Senegalés, una Ucraniana y tres Catalanes. Imaginad: hasta pude practicar algún idioma que pensaba que había olvidado… Es cierto que, aquella debilidad que destroza y que se siente mientras cae el “cóctel” gota a gota, de alguna manera se “disfraza”, al mismo tiempo que los que lo desean, cuentan hazañas y aventuras del pasado. Un joven compartió que, en aquellos instantes, olvida que la enfermedad lo haya “condenado” para siempre… ¡Cuántas oportunidades nos da el día a día para, a pesar de las contrariedades, saber disfrutar de esta vida! No lo olvidéis: disfrutad del momento, de este momento presente… Como dicen en Uganda, esta tarde, ya es tiempo futuro… Un fuerte abrazo y que sea un gran día. Càrol García.