Un veí excepcional i sempre disponible
És una reflexió que m’he pogut fer moltes vegades i que m’agrada tornar-la a comunicar perquè ho considero una fortuna per a tothom que vulgui adonar-se’n.
La veritat és que viu des de fa molts d’anys entre nosaltres i som molts els qui el tractem habitualment i mai no ens ha defraudat. A més, trobar-lo és molt fàcil perquè hi és sempre amb tota disponibilitat: acull, escolta i ho aclareix ben bé tot si procures viure obert al seus plantejaments.
De vegades fins i tot t’ajuda a fer-te preguntes i et qüestiona. Això sí, sempre amb molt de respecte i delicadesa, amb una sensibilitat exquisida, mai forçant la llibertat de ningú. Tanmateix, en les qüestions fonamentals de la vida, tampoc no fa mai rebaixes, més bé jo diria que és exigent.
És particularment punyent quan es tracta de parlar de persones, sobretot si són fràgils, petites, pobres, marginades o en risc d’exclusió. I avui dia que tant es multipliquen aquestes situacions, si ho comentes o comparteixes amb ell ja no pots viure de la mateixa manera. Ell t’empeny a passar a l’acció fent alguna cosa per a ajudar a viure i també a promoure’n d’altres al teu voltant.
En altres temps emprava molt un gènere literari anomenat “paràboles” per a fer-se entendre però ara, no sé com s’ho fa, que sap arribar al cor si t’atanses a ell sense carota o sense cap presa de postura prèvia, et fa tocar fons i no tens més remei que fer-li cas. A més, amb ell no pots aparentar, perquè “coneix” l’interior de cadascú.
¿Per què no proveu a passar una bona estona amb ell, sense presses, assossegadament i procurant fer-ne silenci per fora i per dintre per a poder “escoltar-lo”? Us convido a fer aquesta experiència unes quantes vegades. Podreu fins i tot fer-li preguntes i demanar que us faci experimentar la seva amistat: he dit que és exigent però és també extremadament amorós, exageradament, fins a “donar la seva vida” pels altres. Hi ha hagut gent que, en altre temps, l’anomenaren “boig”. ¡Beneïda bogeria!.
El seu nom és Jesús, el Crist (l’ungit del Pare Déu), qui –fa més de 2.000 anys– “morí i ressuscità per nosaltres” i ara, gloriós, acompanya la nostra caminada, la teva i la meva, la de tots, pels camins de la vida cap a la VIDA.
No ho dubteu, veniu a visitar-lo i a agrair-li que ens continuï fent l’honor de “ser-hi a la nostra disposició” sempre. El trobareu en el Sagrari de l’església més propera a casa vostra i, de manera més “manifesta” ben al centre de la ciutat, a l’altar de l’Església parroquial de sant Pere que és oberta per a l’adoració diürna en els dies de feina.
Jo l’hi parlo a Ell dels vostres assumptes cada dia i us agrairia que també l’hi encomanéssiu el meu servei.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida