La Jornada de Hispanoamèrica és una cita anual en les nostres Esglésies des de 1959 i aquest any porta com a lema “Amèrica, porta oberta a la missió”.

Fa 15 anys, el beat Joan Pau II ens demanava “proclamar amb goig i fe ferma que Déu és comunió i que aquesta comunió, existent en l’Església i essencial a la seva naturalesa, cal manifestar-la mitjançant signes concrets”(cfr. Ecclesia in America, 33). Un gest ben concret i visible és la cooperació entre les nostres Esglésies diocesanes i les d’Amèrica Llatina, en una i altra direcció. Mai no ho agrairem prou perquè aquestes experiències missioneres de persones laiques i consagrades o dels mateixos mossens, deixant el propi país per tal de cooperar amb altres esglésies més necessitades, és el millor indicador de la vitalitat de la fe de les comunitats cristianes: un intercanvi que, a més, enriqueix les mateixes comunitats que els envien o els reben i que ens ajuda a tenir una visió més universal de l’Església.

Els qui creiem en el Déu de Jesús, intentem organitzar-nos la vida des d'Ell amb una forma de seguiment que ens fa viure clarament preocupats i compromesos en la construcció progressiva d’aquest "somni de Déu" que l'evangeli anomena "Regne". Però aquest seguiment no es pot viure només en la pura interioritat, sinó en la història (el contrari és espiritualisme) i encarnant-se en les situacions, amb una mirada atenta per entreveure cap on van les coses. Una “lectura creient” (diem ara) que hem de fer amb agilitat mental per assimilar la realitat canviant, sense enyorances nostàlgiques del passat i amb una arriscada confiança en el futur.

Doncs bé, malgrat les contradiccions i ambigüitats existents, podríem dir que a la nostra societat hi ha un profund anhel de fraternitat sense fronteres. I com que tota la vida eclesial està determinada per la missió, és urgent el testimoni de persones i comunitats que posen de manifest que la seva fe i la participació en la comunió trinitària els duu a transformar les relacions humanes a la manera de Jesús, que no ha cercat mai el seu propi benefici (Filip 2,11ss).

Repetim molt que, en un món secular, hem de viure centrats en “l'essencial” presentant la dimensió transcendent de la persona humana que nosaltres mateixos hem pogut experimentar gràcies a Jesús de Natzaret. És això el que s’ha de manifestar en les nostres vides amb un tipus de convivència en el que l’acolliment i l'atenció recíproca ens faci superar diferències, aïllaments i marginacions. És una bona manera de fer veure la presència solidària i compassiva de Déu en aquest món.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida