La Bíblia presenta a Déu prenent l’iniciativa de sortir a l’encontre de l’home i despertant en tots l’esperança d’una salvació: “Convertiu-vos a mi de tot cor” (Joel); “Posaré en vosaltres un cor nou i us trauré aquest cor de pedra” (Ezequiel); “Ni que la vostra vida sigui més negra que el carbó pels pecats, quedareu blancs com la neu” (Isaïes). Aquesta és avui i sempre la nostra Bona Notícia: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor” (Salm 33), que mai no acumula ressentiments, sinó que sempre dóna la mà al més fràgil i fa festa, la festa del perdó amorós, com ha manifestat de tantes maneres en Jesús, que no jutja ni condemna de primeres sinó que dóna noves oportunitats (cfr. Jn 8,11).
Malauradament, nosaltres seguim jutjant i qualificant els altres amb freqüència, assenyalant la palla en l’ull de l’altre i no la biga en el nostre. Per això, tot i que segurament calia superar allò del “compliment pasqual”, mai estarà de sobres acudir de bon grat al Sagrament de la Penitència, a la font de la misericòrdia divina: donarem a Déu una gran alegria, ens omplirem de la Pau del Ressuscitat i serem més misericordiosos amb els altres.
A més d’això, els 50 dies que van de la Pasqua a la Pentecosta proclamem textos dels Fets dels Apòstols que descriuen els trets fonamentals de l'Església naixent que busca ser fidel al seu Senyor vivint units, alimentant-se assíduament de la Paraula i els Sagraments i difonent incansablement l'Evangeli (de vegades, gràcies a la persecució).
No es tracta d'imitar formes de vida de la primera comunitat però sí de mantenir aquella fidelitat fonamental a l'Evangeli en el nostre present, com ens demanava la doctrina i l'esperit del Concili Vaticà II (1962-66) a cada batejat i que, simplificant, podríem sintetitzar així:
Persones més convençudes, més adultes i responsables, amb actituds clares i definides fruit de l'aprofundiment de la pròpia fe i superant una certa ignorància religiosa (sabent en qui creiem i per què creiem), conscients d'haver rebut dons i carismes que ens fan ser subjectes i no únicament destinataris en la Comunitat eclesial.
Persones amb clara consciència d'Església, corresponsables, capaços de diàleg constructiu i sense imposicions unilaterals, superant individualismes i aprenent a conviure respectant persones, consciències, credos diferents…; i respectant també les distintes funcions i ministeris de l'Església, que no és una comunitat anàrquica i acèfala.
Persones dinàmiques, compromeses, encarnades i testimonials (“llum, sal, llevat…”), que senten el deure de multiplicar els talents rebuts per al bé comú, i afavoreixen al seu voltant la promoció integral amb obres positives de justícia i caritat.
I, malgrat tot, persones amb esperança, convençudes del triomf del bé sobre el mal (Jo 16,33), i multiplicant el propi lliurament amb la garantia que dóna la presència i l’acompanyament de Jesús Ressuscitat (Mt 28,20).
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida