Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 09/16/2012
Fitxer audio: 

Quatre anys a Lleida

  El proper dia 21 s’acompliran quatre anys de l’inici del meu servei episcopal a Lleida i a la pregunta que em fan freqüentment de “com l’hi prova a la Terra Ferma?”, la meva resposta és bastant senzilla: em sento ben acollit i això facilita molt les coses. Podríem dir que afavoreix la immersió i n’estic molt agraït, tot i que sempre hi queda molt camí a fer.

 No sé fins a quin punt podré aconseguir-ho, però la meva preocupació segueix essent mantenir una relació fraterna amb els mossens i una dedicació incondicional al poble que se m’ha encomanat “per a que tinguin vida”, per a que puguin viure com Déu ho vol; i això anunciant Jesús de paraula i amb fets, acompanyant els fills i filles de Déu, compartint, procurant ser més testimoni que mestre, i afavorint un estil i una pastoral que ens ajudi a complementar-nos millor, etc. I, com tantes vegades he manifestat, intentant animar la Comunitat Diocesana a “llegir la vida” per a poder respondre a la doble responsabilitat que tenim cap a l’interior de l’Església i cap al món. Si és un error separar la fe i la vida, també ho és ignorar pastoralment l’entramat social en el que vivim.

 He insistit i insistiré en la pastoral de conjunt, en la comunió fraterna que podríem dir que és la marca de la casa, la nostra identitat. Jesús va dir: “Si us veuen units, creuran...” Es tracta de construir l’Església-Comunió que va propugnar el Concili Vaticà II: una Església en la que es vagi passant de la 'col·laboració' a la 'corresponsabilitat' i en la que ens mostrem cada dia més "units". I això és quelcom que cal demanar al Pare Déu contínuament como ho va fer Jesús en el seu discurs de comiat.

 En els darrers decennis, l’Església de Lleida ha sabut donar responsabilitats als laics. Els fidels cristians laics són el cos de l’Església. Poden i deuen evangelitzar i, a través d’ells és com la fe es fa experiència tangible i pot suscitar preguntes. No em cansaré d’agrair públicament l’exemple de tants i tantes que, a les nostres comunitats, entreguen temps i energies en favor dels altres. La Missió que Crist va confiar a l’Església no pot ser efectiva en la seva totalitat sense l’aportació insubstituïble dels laics.

 Això no vol dir deixar de banda la crida vocacional al sacerdoci ministerial, sempre necessari. El mateix dia 21 farà també 49 anys que jo vaig ser ordenat de prevere. Continuo convidant els joves i no tant joves a estar atents i dòcils a la crida de Déu i a pregar insistentment l’amo del sembrat. I demano als mossens que procurin assegurar amb imaginació i generositat serveis d’acolliment, d’orientació, d’acompanyament personal, de confessió sacramental, i també espais de recolliment i pregària, i experiències de reflexió que puguin ser ocasió per a replantejar-se a fons criteris evangèlics.

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida