Tots hem viscut diferents etapes (unes més pacífiques i d’altres una mica més problemàtiques) en les que s’han anat succeint noves conviccions i esperances, canvis que ens han fet, i ens fan encara, revisar coses i replantejar-ne d’altres. El temps de Quaresma és bona oportunitat per a repassar i renovar el nostre trobament personal amb Jesucrist. En qualsevol lloc i situació en què ens trobem, la Quaresma “és un bon moment per dir-li: Senyor, m'he deixat enganyar, de mil maneres vaig escapar del vostre amor, però aquí estic una altra vegada per renovar la meva aliança amb vós. Us necessito. Rescateu-me novament, Senyor, accepteu-me un cop més entre els vostres braços redemptors. No fugim de la resurrecció de Jesús, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens llança cap endavant!” (cfr Evangelii gaudium, 3).

Ens ha tocat viure un temps i en un món bastant complex i els membres de l’Església  hem d’enfrontar experiències de poca valoració o de marginació social, però no podem sucumbir a les corrents excessivament negatives ni sublimar els nostres conflictes, fent-nos els màrtirs. La nostra vida cristiana i el nostre testimoniatge comporten passió i glòria i, malgrat tot, sabem que “l'aportació de l'Església en el món actual és enorme. I el nostre dolor i la nostra vergonya pels pecats d'alguns membres de l'Església, i pels propis, no han de fer oblidar quants cristians donen la vida per amor, ajudant a viure i tractant de comunicar valors en ambients hostils, i entregant-se de moltes altres maneres i mostrant així aquest immens amor a la humanitat que ens ha inspirat el Déu fet home” (cfr Evangelii gaudium, 76).

Cal, doncs, que procurem viure el tresor de la fe i de la nostra pertinència a l’Església amb realisme i amb els peus a terra, enmig de claredat i d’ombres, de goig interior i dificultats exteriors però renovant la nostra confiança en Aquell que ens ha cridat a una col·laboració activa. Tenim la certesa que les nostres capacitats, unides al poder de l'Esperit Sant que habita en cadascú de nosaltres des del dia del baptisme, ens permeten donar una resposta cada dia més adient al projecte de Déu. La nostra debilitat compta sempre amb la seva fidelitat que mai no defrauda. Com diu sant Pau: “sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida” (2Cor 4,1.7-8).

Que el compromís de caminar en la fe i de comportar-nos d'una manera coherent amb l'Evangeli ens acompanyi en aquest temps de Quaresma fent un bon camí cap a la Pasqua. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida