Amb motiu dels 50 anys de la cloenda del Concili Vaticà II, el Papa Francesc ha anunciat un Any sant o Jubileu extraordinari sobre la misericòrdia. Continua essent actual el que sobre aquest mateix tema diu el seu document programàtic sobre la Joia de l’Evangeli: “Déu no es cansa mai de perdonar, som nosaltres els que ens cansem d'acudir a la seva misericòrdia” (EvG, 3). Per això cal que l'Església i cada cristià mantinguin viu “un desig inesgotable d’oferir misericòrdia, fruit d'haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva” (n 24). El Papa ens proposa “primerejar, involucrar-se, acompanyar, fructificar i festejar” el missatge de l'Evangeli, per escampar aquesta bona notícia.
Conscient d'això, “l'Església ha de ser el lloc de la misericòrdia gratuïta, on tothom pugui sentir-se acollit, estimat, perdonat i encoratjat a viure segons l'Evangeli” (n. 114); i on es valorin les petites passes, agraint-les com a do gratuït de Déu: “Una petita passa, enmig de grans límits humans, pot ser més agradable a Déu que la vida exteriorment correcta de qui transcorre els seus dies sense enfrontar importants dificultats...” (n. 44).
El Papa demana que l'acció evangelitzadora procuri mantenir ben visible la identitat cristiana: “l’abraçada baptismal que el Pare ens va donar de petits, ens fa anhelar, com a fills pròdigs –i predilectes en Maria–, l'altra abraçada, la del Pare misericordiós que ens espera en la glòria. La dura però bella tasca del que predica l'Evangeli és fer que el nostre poble se senti com enmig d'aquestes dues abraçades” (n. 144).
És aquí on, com una resposta a la misericòrdia que Déu ha tingut amb nosaltres, s’ha de situar l'absoluta prioritat de “sortir de si” cap als germans, particularment els més necessitats: “L'Església, guiada per l'Evangeli de la misericòrdia i per l'amor a l'home, escolta el clam per la justícia i vol respondre a ell amb totes les seves forces” (n. 188). La Bíblia “convida amb molta contundència a l'amor fratern, al servei humil i generós, a la justícia, a la misericòrdia amb el pobre” (n. 194). Sobretot, cal tenir present que Jesús es va identificar amb els més febles: “’Tenia fam, i em donareu menjar’, i va ensenyar que la misericòrdia envers ells és la clau del cel (cf. Mt 25,35s)” (n. 197).
En continuïtat amb els seus predecessors, Francesc insisteix: “L’opció pels pobres és per a l'Església una categoria teològica abans que cultural, sociològica, política o filosòfica. Déu els atorga ‘la seva primera misericòrdia’ (cfr. Joan Pau II, Homilia a Santo Domingo, 1984). I afegeix: “Aquesta preferència divina té conseqüències en la vida de fe de tots els cristians, cridats a tenir els mateixos sentiments de Jesucrist” (EvG n. 198).
Avui, a les portes de la Solemnitat de Sant Pere Apòstol, preguem intensament pel seu Successor i Bisbe de Roma: que el Senyor ens atorgui a ell i a nosaltres donar clarament testimoniatge de misericòrdia, de comunió, de servei, de fe viva i generosa, de justícia i d'amor als pobres, perquè l'alegria de l'Evangeli s’escampi arreu del món i cap perifèria es privi de la seva llum.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida