Per un desenvolupament integral
En celebrar aquest any el 25è aniversari de l’Encíclica Sollicitudo Rei Socialis de Joan Pau II (30-12-1987), que emfatitza el component moral del vertader desenvolupament i afirma que la pau és fruit de la solidaritat (n. 39), fora bo fer ressonar l’ensenyament social de l’Església i, alhora, donar gràcies pel testimoniatge de les nostres comunitats i institucions que estan multiplicant-se admirablement al servei dels més fràgils. N’és bona prova la Xarxa diocesana d’Entitats d’Acció Caritativa i Social i la nova iniciativa eclesial Fundació Jaume Rubió i Rubió.
Tant la vida de les comunitats cristianes com l’acció eclesial de les iniciatives esmentades realitzen la crida permanent de l’Església a donar una resposta integral als problemes socials de la comunitat humana i a ser testimonis de l’amor de Déu. I ho fan reivindicant un desenvolupament integral que inclogui la visió transcendent de la persona humana, oberta al misteri de Déu.
Justament, l’Encíclica citada segueix la línia marcada per Pau VI en parlar del vertader desenvolupament: aquell que permet que cada u i tots donem el pas de condicions de vida menys humanes a condicions més humanes (cfr Populorum Progressio 20 i 21). Es tracta d’un desenvolupament no només econòmic. És clar que hem d’ajudar a superar les carències materials, com ara la privació del mínim vital, les estructures que oprimeixen abusant del tenir o del poder; l’explotació dels treballadors o les transaccions injustes. Però també cal tenir en compte les carències morals que estan mutilant persones, i cal promoure l’augment dels coneixements i de la cultura i de la consideració de la dignitat dels altres, compartint cada vegada més amb esperit de pobresa i cooperant al bé comú. I, naturalment, reconeixent els valor suprems i aquell que n’és la seva font i cimal, Déu.
Cal fer front valerosament entre tots a la difícil situació present i a les injustícies que l’hagin provocada i que l’acompanyen encara. Però cadascú de nosaltres, sobre tot aquells que per formació o situació hi tenen més possibilitats, ha d’acceptar i exercir el seu paper sense rentar-se les mans o limitar-se a trobar culpables.
L’Església que neix de la Pasqua i de la Pentecosta continua anunciant Crist Ressuscitat arreu del món com ho va fer Ell: proclamant i curant, traduint la novetat del missatge evangèlic de les Benaurances a través de les obres de misericòrdia. No podrem evangelitzar sense donar testimoni alhora de Jesucrist i del compromís per la justícia i l’amor que brolla de la fe.
Com diu el Compendi de Doctrina Social de l’Església (n. 66), l’evangelització no seria completa si no tingués en compte la mútua connexió que hi ha constantment entre l’Evangeli i la vida de les persones i de la societat.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida