Visitant missioners a Hondures, vaig poder ésser testimoni de com treballaven el tema de la “no violència” amb nens del carrer, educant a la bona entesa entre diferents i fins i tot entre contraris.

Cordialment agraït, vaig recordar el gest de Jesús Ressuscitat que mai volgué que es trenquessin els vincles d’amistat i fraternitat entre Ell i els seus deixebles i, malgrat la seva traïció, els busca i els ofereix incondicionalment "la pau" (Shalom): una pau que comporta benevolència i misericòrdia.

Ara que tornem a actualitzar la Pasqua de Jesús, penso que faríem molt bé tots  aprofundir en aquesta actitud de no violència activa que algú ha qualificat de "perdó il·lustrat".

Però per a una adequada relació interpersonal pacífica i pacificadora cal reconèixer la dignitat de l’altre, amb les seves contradiccions i límits, i sintonitzar amb ell apropant-nos-hi per a entendre en alguna mida el seu punt de vista. Si alimentem relacions violentes i intoleràncies (justicieres?) no construirem mai convivència fraterna sinó que crearem murs de separació i agressivitats.

Jesús ens demana ser misericordiosos "com el vostre Pare celestial és misericordiós" (Lc 6,36), i la comprensió que ell mateix va demostrar davant la debilitat humana és un referent necessari per als seus seguidors. Una comprensió que arriba al seu punt culminant en morir perdonant i implorant el perdó per als seus botxins “perquè no saben el que fan” (Lc 23,34). I Déu, ressuscitant-lo, ratifica el seu camí com el que la humanitat caldrà recórrer per a quedar oberta a la vida.

Si volem garantir unes relacions verdaderament humanes, hem d’aprendre a acollir, transmetre i practicar la misericòrdia en la vida diària. Cal saber disculpar amb benevolència, perdonar amb magnanimitat, comprendre i desfer els greuges que es van acumulant en l’experiència personal, familiar o comunitària.

Per què no atorgar a les persones "una nova oportunitat"?... (“setanta vegades set”). Quantes vegades tu mateix no has experimentat la gràcia de sentir-te acollit i perdonat per Déu?

Els cristians tenim per vocació l’encàrrec de crear una atmosfera de misericòrdia que curi les relacions i la mútua desconfiança enfortint la cohesió social. Ens cal una misericòrdia “activa” perquè Jesús segueix dient-nos: "Allò que fareu amb els meus germans més petits, ho esteu fent amb mi mateix".

Cal afavorir aquesta cultura evangèlica sense por a perdre prestigi davant aquells excessivament crítics. “El qui estigui net que llenci la primera pedra”.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida