Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 02/08/2015
Fitxer audio: 

En el nostre món competitiu i interessat, MANS UNIDES és una alternativa i protagonista de la cultura del servei i la gratuïtat. I ho fa amb la convicció que la participació de tothom és necessària per a la construcció d'un món més just. Expressar públicament el meu reconeixement als seus voluntaris és de justícia.

MANS UNIDES lluita, des de 1960, contra la pobresa, la fam, la malnutrició, la malaltia, la falta d'instrucció, el subdesenvolupament, i contra les seves causes. Té com àmbit d'actuació la solidaritat amb les poblacions més empobrides del Sud i vol afavorir que cada persona, en virtut de la seva dignitat i igualtat fonamental, sigui capaç, per si mateixa, de ser agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral i del seu desenvolupament espiritual, i pugui gaudir d'una vida digna.

En la seva tasca hi col·laboren persones en molts diferents nivells d'identitat eclesial però cal tornar a recordar que els fonaments i objectius de MANS UNIDES es recolzen en l'Evangeli i en la Doctrina Social de l'Església. En l’origen d’aquesta admirable Organització hi ha les dones d’Acció Catòlica.

Sabem molt bé que la pobresa i el subdesenvolupament, les desigualtats i injustícies, no estan causats per l'atzar o l'infortuni i, menys encara, els designis divins. Són realitats complexes amb causes concretes, personals i estructurals, que cal identificar i denunciar. Tots podem ser còmplices amb la nostra indiferència, els nostres comportaments, hàbits i valors.

Cal fer una crida a situar-se en el món i mirar les coses d’una manera diferent. Cal sentir-se implicats perquè les transformacions i canvis socials són una tasca en la qual tots hi tenim responsabilitats i demana la participació de tots per a despertar la consciència crítica, afavorir el canvi individual i social, entusiasmar...

Els fruits d’aquestes iniciatives socials són sempre a llarg termini, però hem de recolzar tot allò que afavoreixi que els pobres i exclosos puguin viure amb la dignitat que els correspon i no perdin l’esperança, motor de la vida humana. Per a nosaltres, a més, és una dimensió de la vida cristiana d’especial importància. El futur de la humanitat està a les mans d'aquells que sàpiguen donar a les generacions futures raons per viure i raons per esperar (Gaudium et Spes 31).

A més, quan parlem de ser solidaris cal ésser conscients que entre els humans hi ha una interdependència necessària en tots els aspectes (econòmic, cultural, polític...). La persona es realitza en el cos, en la comunió. Els humans formem un cos i tots necessitem dels altres per a la nostra perfecta realització. La antropologia cristiana afirma que l’home només es realitza en la mútua donació. Aquesta realitat ens hauria de portar a viure preocupats pel bé comú, que vol dir el bé de tothom. Tots hi guanyem.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida