Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 04/15/2012
Fitxer audio: 

La misericòrdia és més que una devoció

Déu manifesta el seu poder exercint la misericòrdia, com diu expressament la Bíblia i la Litúrgia de l’Església i tantes vegades ha demostrat el seu Fill Jesús amb gestos i paraules: justament la misericòrdia és allò que més l’identifica en els Evangelis. La seva capacitat de “com-passió” el duu a curar, a eliminar situacions de sofriment físiques i morals, a tornar la dignitat als exclosos, no ha vingut a jutjar i condemnar sinó a salvar.

Celebrant la Pasqua, la Resurrecció-Ascensió de Jesús, que és el fonament de la nostra esperança, cal que transformem la nostra vida descobrint Déu en el rostre glorificat del Jesús misericordiós i mirem les persones i les seves circumstàncies com ho feia Jesús: implicant-se en la seva promoció material i moral, deixant al descobert persones i estructures abusives i injustes, fins a l’extrem d’arriscar la seva vida.

En la seva primera Encíclica (“Deus charitas est”) Benet XVI precisava que, tot i que no és la tasca immediata de l’Església la construcció d’un ordre social i estatal just, l’Església "té el deure d’oferir, mitjançant la purificació de la raó i la formació ètica, la seva contribució específica per a que les exigències de la justícia siguin comprensibles i políticament realitzables". I un fet històric incontestable que cal que tothom de bona voluntat reconegui: els deixebles de Jesús, motivats per l’Evangeli i avançant-se a d’altres iniciatives de la societat civil, han fet possible tantes obres de caritat dedicades a promoure el desenvolupament: hospitals, universitats, escoles de formació professional, petites empreses i/o cooperatives, posant en joc el millor d’ells mateixos, amb errors inclosos.

Per a nosaltres la qüestió és ben concreta: sense donar-se un mateix a fons ens quedem sempre a mig camí. Per això, l’estil de vida que la fe ens demana no és altre que el que descobrim en el mateix Jesús qui ens ha donat a conèixer, amb obres i paraules, el Déu que es manifesta com a amor incondicional a tothom, com a principi de vida i de fraternitat, com a font de llibertat i esperança sense fronteres, com a plenitud.

Tant de bo que la nostra vivència deficient de l’evangeli no sigui mai impediment seriós perquè d’altres arribin a Jesús. Possiblement tenim massa batejats només amb un vernís de cristianisme, fins i tot devocional, que no acaben d’entrar a fons en la comunitat de Jesús escoltant i posant en pràctica les seves paraules. Això devalua el catolicisme i pot convertir l’Església en obstacle per a aquells que busquen amb cor sincer.

Convivint, doncs, amb molts i diferents plantejaments, cal que fiancem la nostra comunió amb Jesucrist mort i ressuscitat, criteri últim de la nostra actuació, i fonamentem tot el nostre futur únicament en Ell, de qui esperem la salvació definitiva de l’ésser humà. Sabent que Ell ens demana no només anunciar el Regne sinó també realitzar-lo i mostrar-lo en la vida de la comunitat construint un altre món possible.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida