A hores d’ara, quan encara som molts els qui assaborim la crida del Papa Francesc a evangelitzar amb goig (Evangelii Gaudium), m’agrada recordar que ja Pau VI, en 1975, ens demanava afrontar la tasca de l’anunci amb entusiasme. Ens deia que un dels obstacles per a la nova evangelització és l'absència d'alegria i d'esperança, i ens invitava a la dolça i reconfortant alegria d'evangelitzar, encara que sembli que l'anunci sigui una sembra entre llàgrimes (cf. Salm 126, 6). Insistia en la necessitat que el món actual pugui rebre la Bona Nova, no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l'Evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, abans de res en si mateixos, l'alegria de Crist, i accepten consagrar la seva vida a la tasca d'anunciar el Regne de Déu i d'implantar l'Església al món (Evangeli Nuntiandi, 80).
El repte fonamental de l'església és i serà sempre anunciar la Paraula (l’Evangeli) de manera que arribi a la gent. És la missió encomanada per Jesús i és un deure d’amor, perquè «qui s’ha obert a l’amor de Déu, ha escoltat la seva veu i ha rebut la seva llum, no pot retenir aquest do per a ell tot sol.» (Lumen Fidei, 49).
Ara que les Diòcesis catalanes ens preparem per a celebrar amb els nostres joves un nou APLEC DE L’ESPERIT (7 de juny, Vetlla de la Pentecosta), fora bo posar-nos tots a l’escolta d’allò que el Senyor vulgui demanar-nos. Si els primers cristians afirmaven «No podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit» (Ac 4,20), és clar que només qui escolta la Paraula pot convertir-se després en el seu anunciador. De fet, l’Església és una comunitat que escolta i anuncia la Paraula de Déu. És en l’Evangeli on els batejats hi trobem sempre i de nou l’orientació per a encertar en el camí de la vida.
Permeteu-me tornar a recomanar la «Lectio divina», la lectura assídua de la Sagrada Escriptura acompanyada per l'oració. Recordem que és un dels dos objectius diocesans per a aquest any. Si es promou aquesta pràctica amb eficàcia tots hi guanyarem. No podem oblidar mai que la Paraula de Déu és llum per als nostres passos i claror en el nostre camí (Salm 118/119, 105).
Certament, el Papa Francesc té tota la raó quan diu que només des d’un acolliment més ple, més conseqüent, més joiós (Evangelii gaudium) de la bona nova de Jesús per part nostra, podem pensar esperançadament en un nou moment per a l’anunci de la Paraula als nostres conciutadans.
Cal recuperar les nostres conviccions: Déu vol que la Bona Notícia sigui oferta a tots fins a la fi dels temps; l'Evangeli i la persona de Jesús tenen força per si mateixos per “seduir” l'home d'avui; en la cultura i en les cultures d'aquest moment històric hi ha no pocs valors que sintonitzen amb el Regne de Déu que Jesús va venir a instaurar; i, sobre tot: és l'Esperit del Senyor el primer actor en l’obra d’evangelització i qui condueix la Història cap a la seva plenitud.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida