Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 10/20/2013
Fitxer audio: 

Pensar en les Missions i en els Missioners és tenir present una innombrable sèrie de persones i iniciatives que fan visible l’Evangeli mitjançant el testimoniatge de la fe i de la caritat. La vida i l’obra d’un Missioner és una resposta vocacional que comporta un lliurament de la persona sense condicions. Una vocació “grandiosa i excelsa” (Pius XII).

Però tampoc no podem oblidar que hi ha una vocació missionera que afecta a tots els batejats: “el baptisme basta, és suficient per a evangelitzar” (Papa Francesc 17/04/2013). A cinquanta anys de l’obertura del Concili Vaticà II, aquest Any de la Fe ha estat un estímul perquè tota l’Església hagi pogut actualitzar la seva consciència missionera, una crida a enfortir la nostra amistat amb el Senyor i el nostre camí com a Església que anuncia l’Evangeli amb valentia.

Cal demanar-nos de quina manera renovar i intensificar la nostra presència en el món, i la nostra missió evangelitzadora. Tots hi som convidats per tal que la paraula del Senyor es difongui i sigui glorificada” (2Tess 3,1). I la Jornada Mundial de les Missions, el DOMUND 2013, és una bona oportunitat perquè cadascú de nosaltres vulgui revifar aquesta vocació i missió.

El lema d’aquest any (“Fe+Caritat=Missió”) ens recorda que no és legítim separar, i menys oposar, fe i caritat, dos virtuts teologals íntimament unides. Contemplació i acció són dues actituds que s’han de viure integrades. Acollir en la fe la gràcia i el perdó de Déu, orienta i promou les accions caritatives i socials. Per això, l’anunci de l’Evangeli es converteix tantes vegades en intervencions d’ajuda al proïsme, de justícia per als més pobres, en esforços per multiplicar les possibilitats d’instrucció i assistència sanitària en tants de llocs, i d’altres moltes implicacions socials.

El Concili Vaticà II (1962-65) va subratllar de moltes maneres que viure la fe en les promeses de Déu i viure la caritat porta als cristians a comprometre's en la construcció d'un món digne de l'home (GS 34.38-40.43). I després el Concili Provincial Tarraconense (1995), en la primera resolució, demanava revitalitzar la comunitat cristiana en la perspectiva de la missió ajudant a refer l’experiència de Déu, perquè la comunitat eclesial ha de ser “una mediació cada cop més oberta entre Déu Pare i els homes i dones que Déu estima”. I afegia, fent referència a Act.2,42: “Hi ha evangelització quan hom comença a freqüentar la pregària de la comunitat; quan participa amb fruit en la celebració de l’Eucaristia; quan aprofundeix la fe de forma suficient per a viure cristianament en el món i quan fa l’aprenentatge de l’amor fratern i solidari”.

Amb la nostra cooperació a les Obres Missioneres Pontifícies (personal, espiritual i econòmica), tornem a manifestar quines són les nostres actituds fonamentals: la passió per Déu i per la humanitat; la força de la fraternitat cristiana i de l’evangelització; la joia de la fe, manifestada en l’esperança i realitzada en la caritat. 

Rebeu la salutació agraïda del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida