Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 03/10/2013
Fitxer audio: 

En celebrar el diumenge 17 el DIA DEL SEMINARI, tot recordant i agraint el fet que la nostra Diòcesi hagi viscut el goig d’algunes ordenacions aquests darrers anys, vull tornar a fer una crida a les famílies, als mossens, als educadors, als membres dels grups parroquials i moviments: amb el nostre testimoniatge de fe i de entusiasme apostòlic, tots hem de transmetre a les noves generacions el viu desig de respondre generosament a Jesús que crida a seguir-lo més de prop. Cal que preguem perquè es mantingui viva la flama vocacional a tots els nivells, i cal comprometre’s a promoure il·lusionats i a cuidar les crides vocacionals que puguin anar sortint entre nosaltres.

I faig extensiva aquesta crida als mateixos joves: les vocacions al sacerdoci ministerial neixen de l’experiència de la trobada personal amb Jesús, del diàleg sincer i confiat amb ell per entrar en la seva voluntat i escoltar la seva veu que pot estar ressonant al nostre interior. L’amor de Déu, que s’ha manifestat plenament en Jesucrist, interpel·la la nostra existència, i demana una resposta sobre allò que cadascú vol fer de la seva pròpia vida i fins a on està disposat a comprometre’s per tal de realitzar-se plenament.

El servent de Déu Pau VI, durant el Concili Vaticà II (11/04/1964) deia: “El problema del nombre suficient de preveres afecta de prop a tots els fidels, no solament perquè d’això depèn el futur religiós de la societat cristiana, sinó també perquè aquest problema és l’índex just i inexorable de la vitalitat de fe i amor de cada comunitat parroquial i diocesana, i testimoni de la salut moral de les famílies cristianes”.

La resposta a la crida de Jesús és la manifestació més clara de la vitalitat de la comunitat cristiana i ajuda a mirar amb particular confiança i esperança el futur de l’Església i la seva tasca evangelitzadora, que necessita sempre nous operaris per a la predicació de l’Evangeli, per a la celebració de l’Eucaristia i per al sagrament de la reconciliació. Cal proposar amb valentia evangèlica la bellesa del servei a Déu, a la comunitat cristiana i a tothom.

El Seminari, centre de convivència i formació -diocesà o interdiocesà a Barcelona, com és el nostre cas- fa aquell servei necessari d’acompanyament i discerniment que prepara a la decisió definitiva i a la crida efectiva per part de l’Església en la persona dels seus responsables, successors dels Apòstols. I el manteniment d’aquest centre i dels estudis dels seus membres –interns o externs- és responsabilitat de cada comunitat diocesana. Per això, vull també esperonar la solidaritat de tots i cadascú demanant ajuda per a les despeses que comporta.

Amb el meu agraïment personal, rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida