L'Evangeli de Lluc (10,21-23) explica l'alegria dels deixebles en el seu retrobament amb Jesús després de la seva primera sortida en missió, i com Jesús també participa d'aquesta alegria dirigint la seva mirada al Pare i donant-li gràcies. És aquesta l’alegria en la qual el Papa Francesc, en el Missatge del Domund d’aquest any, ens convida a submergir-nos, alimentant un amor capaç d'il·luminar la nostra vocació i la nostra missió de batejats i enviats. És l'alegria de l'Evangeli que neix de la trobada amb Crist i del compartir amb els més necessitats.
El punt de partida de la fe i de la vida cristiana ha estat la trobada sorprenent i transformadora que van viure uns homes i dones amb Jesús, el Crist. Allò decisiu ha estat Ell, la seva persona, la seva vida sencera, el misteri d'un home que viu guarint, acollint, perdonant, alliberant del mal, estimant cadascun per sobre de tota llei religiosa o social, lliurant la seva vida fins a la mort. Arriben a veure en Ell alguna cosa que podria expressar-se com “la proximitat salvadora de Déu” i l’alegria que senten els fa donar una orientació nova a la seva existència. En l'àmbit de la comunitat cristiana i per acció de l'Esperit Sant, els nostres missioners/eres han viscut quelcom de semblant i s’han vist capaços d’adoptar un estil de vida caracteritzat per la sortida de si mateixos.
La missió evangelitzadora de l'Església mira a un «humanisme ple» i tracta de promoure l’alliberament de tot allò que està impedint el desenvolupament de tot l'home i de tots els homes. El principi bàsic és sempre la persona humana, vista com a “imatge de Déu”. Per això, l’acció missionera comporta sempre una doble tasca: anunciar la visió global de l'home i de la humanitat que l'Església posseeix i denunciar el pecat d'injustícia i de violència que de diferents maneres travessa la societat. Una denúncia que es converteix en judici i defensa dels drets no reconeguts i violats, especialment dels drets dels pobres, dels petits, dels febles.
En aquest Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, se’ns demana participar amb la pregària i amb l’almoina, per tal de donar suport a l’acció de promoció i alliberament que protagonitzen els missioners/eres en nom de tota la comunitat cristiana i sempre esperançats. Allò que sant Pau predicava: “l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors” (Rom 5, 5), ara mateix ens ho confirma el testimoni d’una Missionera des de Moçambic: “la força amb què s'imposen les situacions d'injustícia no aconsegueix enfosquir els signes d'esperança. Cada dia sóc testimoni de “miracles d'esperança” que donen força per combatre el mal i creure que la realitat no és simplement el que veiem i que mai tot no està perdut.”
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida