Avui us vull reproduir un conte molt alliçonador d’un tal M. Menapace: Diu que a un científic molt seriós li demanaren estudiar els problemes d'un roser que passava per dificultats en el seu període de floració. Ell va prendre les coses molt seriosament. Primer va estudiar la terra on s’havia plantat el roser, descobrint una història i uns condicionaments negatius en part: estava situada prop d'una paret els fonaments de la qual dificultaven el camí dels arrels i on precisament havien estat llençats els enderrocs de la construcció. A més, quan la pluja queia sobre aquella part de la teulada es descarregava en el ràfec que donava just sobre la planta. No tenia sol al matí i en canvi, de tarda, en tenia massa pel reflex de la paret emblanquinada que li retornava la calor duplicada. Hi havia motius, doncs, en la història prèvia d’aquella terra i en el espai que li tocava compartir. Però també hi trobà altres particulars en el mateix roser i en la història del seu creixement: la varietat de la rosa no era la més convenient per a aquest clima, va ser plantada fora d'època i de petita havia suportat una terrible gelada, que per poc acaba amb la seva existència. Quants traumes i condicionaments! Què s’hi podia fer? Aparentment es tractava de circumstàncies irreversibles, o ja molt difícils de canviar.
De totes maneres, els particulars del passat de la rosa no donaven cap explicació sobre la seva finalitat, el per a què de la seva existència allí, en aquest lloc i en aquestes condicions. I van anar novament al científic volent saber per a què estava justament allí i no en un altre lloc. Per a què el pobre roser tenia que viure en aquesta geografia i història amb tants de condicionaments. I ell, que era un científic de debò, no un entabanador, els va respondre: "Això no m'ho pregunteu a mi. Pregunteu-ho al jardiner".
I era ben cert: la resposta estava integrada en un pla més ampli que el de la simple història comprovable d’aquella planta. El jardiner tenia un projecte global que abastava tot el jardí. Coneixia molt bé allò que el científic descobriria amb la seva ciència però, tot i així, va voler que la rosa visqués, i que la seva existència adornés dolorosament aquell concret racó del jardí, comprometent-se a vigilar els seus cicles i a defensar la seva vida amenaçada. El jardiner estava totalment compromès tant amb la rosa com amb la vida i bellesa de tot jardí. Totes dues realitats depenien d'un projecte nascut en la saviesa del seu cor, i per al qual no bastava la investigació del científic, que reduïa la seva recerca a la mera existència de la planta, individualment considerada i en la seva geografia concreta.
Al metge podràs preguntar-li els perquè del teu dolor. Al psicòleg sobre l'arrel dels teus traumes. A l’historiador i al sociòleg pel passat que et condiciona. Però el per a què vas ser cridat a la vida aquí i ara, això ho has de preguntar a Déu, al Jardiner.
Per això, per a descobrir quina és la vocació a la qual hem estat cridats, hem de buscar la resposta en Aquell que ens va posar en aquesta vida formant part d'un Projecte, en Aquell que ens va pensar amb un sentit, amb un per a què, amb una missió que acomplir.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,