A l’Església que hi vaig servir abans de venir a Lleida hi havia –encara hi ha– la tradició de cantar per Pasqua rondalles amb aquest títol tan engrescador: “Deixem lo dol”. És a dir, fem festa i agraïm el misteri central de la nostra fe, la Pasqua cristiana. Celebrem el pas de Jesús de mort a vida, l’anyell immolat en la creu que ens allibera de la mort i ens comunica la seva vida per la resurrecció.
Jesucrist és viu i ha passat a una nova forma d’existència. Ha estat constituït “Senyor”. Ha entrat definitivament en l’esfera de l’Esperit i viu per al Pare, com a Cap de la nova humanitat, “primogènit d’entre els morts”. L’Església sencera, la comunitat dels seus seguidors, estem cridats a fer-lo present i a ser-ne signe clar per als altres (“jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi dels temps”), mirant el món amb ulls de ressuscitats, descobrint en nosaltres i en el món les llavors d’aquesta vida nova de Jesús.
Aquests dies de Setmana Santa repeteixo a la pregària aquelles paraules del Salm: “Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet?..., alçaré el calze per celebrar la salvació. Compliré les meves prometences, ho faré davant el poble”. Crec que aquest “alçaré el calze de la salvació” ens remet a tots els cristians a treure de l’Eucaristia la força necessària per al testimoni evangèlic, refermant la nostra adhesió a l’Evangeli i revitalitzant el nostre sentit de pertinença a la comunitat eclesial, la qual –tot i que “sempre cal reformar-la”– és fruit de la resurrecció de Jesús i ha fet arribar a molts de cors el do del seu Esperit.
Aprofundim i redescobrim amb força el sentit del Misteri eucarístic. En el Sopar Pasqual, Jesús va fer un gest extraordinari: partint el pa per menjar va assenyalar el seu propi cos lliurat, i donant a compartir la copa de vi, la seva sang vessada. En aquest gest de lliurament que Ell ens va manar repetir com a “memorial” seu, l'Església va veure sempre el ritu que va anomenar Eucaristia. Acceptar (menjant i bevent) el do que Jesús ha fet de si mateix significa fer nostra la seva vida de servei, de donació, d'oferta de dignitat per a tots. I com Jesús ha sortit de l'esfera de la nostra experiència sensible amb la seva mort i resurrecció, és l'Eucaristia la que ens insereix en l'ofrena que Jesús fa de si mateix i a la vegada és el pont que ens connecta a Ell viu en la glòria del Pare: d'aquesta manera la nostra petita vida "passa" a formar part de la història de la salvació.
Per això, DEIXEM LO DOL. No ignorem els problemes i patiments –la majoria ben injustos–, però creiem que el camí de la vida està obert per sempre i res no el podrà tancar. Donem a tothom ànims per viure, il·lusió per mirar endavant, goig profund. I fem-ho de la mà de la Mare del Ressuscitat, la “Plena de Gràcia”, que va estar al peu de la Creu i després va esperar l’Esperit junt amb la comunitat. Repetim l’antífona de Pasqua: “Regina coeli laetare”, alegreu-vos Reina del cel, alegreu-vos, perquè el Senyor ha ressuscitat de debò com havia dit. Santa Maria de Pasqua, pregueu per nosaltres.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida