Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/23/2013
Fitxer audio: 

Acabo de trobar un arxiu amb aquesta perla: En los medios políticos y periodísticos... hace ya tiempo que cada cual ha decidido ignorar la realidad si no le conviene” (Ramón Pi, 19/05/06). Una afirmació que encara avui podria ser vàlida veient algunes de les coses que s’estan publicant, però que, si fóra veritat, ens hauria de dur a demanar-nos què és el que ens està passant i a reflexionar-hi molt en profunditat tots: professionals, institucions i entitats públiques i privades, i també tots els que “consumim” i donem crèdit cada dia als serveis d’informació i d’opinió que ens arriben.

Contemplant Jesús que envia els seus a “proclamar la Bona Nova de l’Evangeli”, el proppassat mes de gener, en ocasió del lliurament dels Premis Bravo de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació, vaig tenir ocasió d’agrair el servei que els comunicadors ens fan cada dia i els animava a treballar respectant molt la veritat i la llibertat que són allò que ens permet viure d’acord amb la nostra autèntica dignitat humana. La comunicació fa accessible, bonica i agradable la veritat, i la veritat és la condició necessària de la llibertat.

En les circumstàncies actuals, caldria que tothom volguéssim aportar el nostre granet de sorra (i aquells que tenim responsabilitats públiques un sac ben ple), per tal d’ajudar a construir una bona i serena convivència. Però això exigeix necessàriament per una part l’opció per la veritat mostrada amb respecte i humilitat i, per altra, donar prioritat als valores que sustenten la dignitat de la naturalesa humana. Formar opinió i crear pensament mai no és una tasca neutral i, potser, a tots ens cal un vertader rearmament ètic a l’hora de compartir o debatre sobre els anhels, les preocupacions, les esperances i tot el món de sentiments i experiències que acompanyen el nostre dia a dia en aquesta ja molt llarga situació de crisi.

Concretament els cristians, a l’hora de manifestar les nostres preferències, opcions i judicis, cal que discernim i verifiquem que siguin veritablement concordes amb l’Evangeli de Jesús. La dimensió testimonial de la nostra manera de pensar, de parlar i de viure, tampoc no és indiferent. Ens cal entusiasme però també autenticitat.

Tots hem de ser més conscients de la necessitat de reforçar la dimensió ètica i moral de la nostra convivència social. Ens cal una sàvia prudència i una voluntat decidida de “construir comunió” amb més diàleg i comprensió recíproca.

Rebeu la salutació dels vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida