Els deixebles varen entendre i practicar l’encàrrec de Jesús en l’Ascensió com una missió a realitzar dia rere dia arreu del món, i m’ha agradat particularment que la XIV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes (Octubre de 2014) hagi dit que l’anunci de l'Evangeli (de la família) cal fer-lo amb tendresa de mare i claredat de mestra (cf. Relatio Synodi, 29). Això fa més evident la petició del Papa Francesc al Missatge d’aquesta 49ª Jornada Mundial de les Comunicacions: tenir en compte la família com un ambient privilegiat per a practicar la comunicació. Aquest és un plantejament que implica mirar la família amb ulls d’evangeli, atesa la pluralitat i complexitat de la cultura i societat actual, perquè el contingut i la missió encomanada per Jesús és deixar veure (revelar), per mitjà de l'amor humà, “l'amor de Déu vessat en els nostres cors en donar-nos l'Esperit Sant” (Rom 5,5).
Precisament, un element fonamental de la família és la seva funció “relacional” en un entorn emocional insubstituïble que li permet ser espai primer d'humanització i socialització: de fet és el primer lloc on aprenem a comunicar i a comunicar-nos. En aquest sentit és inspirador l’episodi evangèlic de la visita de Maria a Elisabet (cf. Lc 1,39-56), perquè ens mostra sobretot la comunicació com un diàleg que s’entrelliga amb el llenguatge del cos (la primera resposta la dóna el nen saltant joiós dins el ventre d’Elisabet i exultant per l’alegria de l’encontre).
Com diu el Missatge papal, allò que ens fa entendre veritablement en la família la comunicació com a descobriment i construcció de proximitat és la capacitat d’abraçar-nos, de sostenir-nos, d’acompanyar-nos, de desxifrar les mirades i els silencis, de riure i plorar junts, entre persones que no s’han escollit i que, malgrat això, són importants les unes per a les altres. Quan cadascú és acceptat en la seva originalitat i s’aprèn a conviure en la diferència, el diàleg es fa comunicació i trobada constructiva. També aquí, l’episodi de la Visitació ens fa veure que reduir les distàncies, sortir els uns a l’encontre dels altres i acollir-se, obrir les portes i no tancar-se en un mateix, ajuda a créixer i a comunicar vida i, en tant de casos, pot donar consol i esperança al nostre voltant i ser motiu de gratitud i d’alegria.
Certament, cal reconèixer que la família continua essent un gran recurs, i l’espai on tots aprenem allò que significa comunicar en l’amor que hem rebut i que cal lliurar. Podem donar perquè hem rebut i ho hem d’agrair. Altres ens han precedit, i ens han posat en condicions d’existir i de poder generar vida i fer el bé.
La família perfecta no existeix però quan, a casa, s’aprèn a comunicar, a escoltar els altres, a parlar de manera respectuosa expressant el propi punt de vista sense negar el dels altres, creixem com a constructors de diàleg i de reconciliació, i la societat se’n beneficia. Com precisa el Papa: en un món on tan sovint es parla malament i se sembra zitzània, la família pot ser una escola de comunicació: aprenent a beneir en comptes de maleir, a visitar en comptes de rebutjar, i a acollir en comptes de combatre.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida