Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 01/08/2012
Fitxer audio: 

Com el bosc que creix

És coneguda la dita: “Fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc creixent”. M’atreviria a aplicar-la a la nostra Església de Lleida, amb modèstia i sense cap pretensió, però amb molt agraïment als germans i germanes que ho fan possible.

La nostra Comunitat Diocesana està viva i no ha deixat de créixer des de fa molts anys com un bosc silenciós. Vaig poder comprovar-ho a la Visita Pastoral i a d’altres trobades. Gràcies a Déu, hi ha moltes persones que viuen i treballen pensant en els altres i que intenten fer-ho amb l'esperit de Jesucrist, lliurant-se i ajudant a viure colze a colze amb tothom que busqui els mateixos objectius primordials.

La nostra vida eclesial ordinària segueix calladament essent-ne un servei permanent amb la humilitat del llevat (que desapareix en la pasta): l’acció evangelitzadora i catequètica; les iniciatives de formació sistemàtica i ocasional; les celebracions de la fe que són alhora vivència del Misteri que ens supera i Presència salvadora del Ressuscitat que ens sosté i ens anima; l’oferta continuada, incondicional i eficient, d'innombrables serveis al proïsme animats per la caritat cristiana i molts d’ells vinculats en una Xarxa d’entitats d’Església ja ben coneguda i admirada i amb una molt nombrosa participació de voluntaris.

A les nostres trobades, junt a qüestions puntuals –que poden fer soroll però que duren poc com les tempestes d'estiu–, anem intercanviant opinions i certeses, conviccions i vivències que realment avalen el nostre creixement silenciós en “comunió eclesial”, fixant-nos objectius comuns per a tota la Diòcesi –que cada comunitat intenta traduir al seu nivell– i revisant aquelles iniciatives i estils pastorals que no ens satisfan.

Sempre hi ha qüestions internes, però la nostra atenció vol fixar-se en prioritats com ara: la iniciació cristiana i la presència d’església en el món; la problemàtica de la immigració; la pastoral vocacional i l'atenció als joves; els assumptes relacionats amb la pastoral de la salut; el món de l'educació i de la família, etc. Sempre intentant discernir les realitats a la llum de la fe, donant gràcies a Déu i buscant respostes: acollida, acompanyament, integració...

De vegades, hem d’afrontar reptes que ens poden posar en crisi, però també les crisis són sempre ocasió de revisió i possibilitat de millora i cal aprofitar-les. És el que ens està passant en voler superar individualismes i particularismes (personals i de grup) en favor d’una millor complementarietat pastoral, treballant en equip i a partir de les que anomenem “Unitats d’Acció Pastoral”. L’individualisme té importants conseqüències ètiques. ¿Com podrem bastir un món just i pacífic, i una Església-Comunitat de germans, erigint-nos cada u, cada grup, cada parròquia... en l’últim criteri per a ser i actuar? No som ni podem ser de cap manera comunitats aïllades i cal continuar ajudant-nos a créixer en comunió efectiva i pràctica.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida