Aprofitem el temps quaresmal
A les portes d’una nova Quaresma semblaria oportú posar en practica allò que recomanava sant Anselm: «Entra en la zona més íntima de la teva ment, treu fora totes les coses excepte Déu i, tancada la porta, busca’l. Senyor, ensenyeu al meu cor on i com us pot buscar, on i com us pot trobar». I això vull posar-ho en relació expressa amb una orientació que el Concili Vaticà II ens va presentar als membres de l’Església, que val per a tots, i que cal repetir moltes vegades –i voler posar en pràctica–: «escrutar els signes dels temps (...) per tal de poder respondre als interrogants perennes del homes sobre el sentit de la vida present i futura, i sobre la seva relació recíproca» (GS 3-4).
Vivim enmig d’un món ple de soroll, i cal recuperar la capacitat de silenci i d’escolta per tal d’assegurar una bona relació amb nosaltres mateixos i també per a saber-nos posar davant els altres sentint-ne la pròpia responsabilitat.
Diuen que la progressiva conquesta d’autonomia de la que gaudeix l’home modern ens fa al·lèrgics als deures, però potser també una concepció ambigua de llibertat i el fort subjectivisme existent ens dugui a perdre el principi de responsabilitat. Això podria explicar aquell cert desinterès que sembla haver-hi per a algunes de les realitats que ens envolten. Hi ha qui “passa” de massa coses com si no fos membre de la mateixa comunitat humana. Això és preocupant perquè, duent-ho a l’extrem, podria reproduir-se allò que la Bíblia posa als llavis de Caín: «Sóc jo potser el guardià del meu germà?».
D’altra part és bonic, i diu molt en favor dels qui ens diem cristians, començar a preparar les celebracions dels esdeveniments centrals de la nostra fe, concentrant l’atenció en alguns moments de la vida de Jesús, sobretot els que ens ajuden a reviure la seva Mort i Passió. Reconec que té el seu mèrit i és una proclamació pública que ens pot fer molt de bé a tots. Però, ¿on queda la celebració de la Resurrecció i les perspectives de vida i realització que obre la Pasqua del Senyor? ¿Com podem tenir-la més en compte i preparar-nos ja a viure-la de manera participativa i responsable?
Aquest és un temps en el que, a les nostres comunitats parroquials, hi sol augmentar l’oferta de formació i caldria aprofitar-la. Seguim tenint necessitat de discernir, de veure pros i contres, de separar el gra de la palla, etc, i a tots ens vindrà bé posar al dia aspectes fonamentals de la nostra vida cristiana. Si més no per actualitzar alguns aspectes o continguts i, fins i tot, actituds més o menys adequades que ens poden ajudar a aprofundir i a distingir entre “assistir i celebrar o participar-hi”. Sense parlar-ne de les generalitzacions habituals que es fan indistintament dels anomenats “oficis religiosos”, sense majors precisions litúrgiques.
Així, doncs, comencem a avaluar i segur que podrem millorar.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida