La vida l’hem rebuda com una possibilitat i un quefer i més si volem viure-la a la llum de la Bona Notícia de Jesús: “Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit...” (1Jo 1, 1-3).

Com podrem ser “testimonis de l'infinit” (Rovira Belloso) sense l’aliment permanent de la Paraula de vida? En quina altra font pot beure aquell que ha de ser testimoni per vocació? Com diu l’apòstol Pere: "A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna" (Jo 6,68).

La confrontació amb el voler de Déu no és una tasca que es pugui ajornar indefinidament. Pensar-hi periòdicament de manera sistemàtica és un deure ineludible. Una bona manera d’intentar donar-hi resposta coherent fora omplir de contingut també els temps lliures, vacances incloses.

S’ha fet molt de camí des que al Concili Vaticà II es va afirmar que “l’Església ha venerat sempre les divines Escriptures tal com el mateix Cos del Senyor” (Dei Verbum 21), però tots tenim una certa insatisfacció perquè, junt a aspectes molt positius (presència de la Bíblia a moltes cases, major coneixement i difusió de la pràctica de la “lectio divina” o de l’estudi d’evangeli), hi ha una ignorància de la SS EE preocupant, no tan sols a nivell de cultura religiosa sinó també en la vida de bastants creients i membres de les nostres comunitats.

A més, i amb sinceritat, hauríem d’assenyalar la dificultat que experimentem a l’hora de posar en relació la Paraula i la celebració de la Fe amb una vida cristiana coherent i testimonial.

Certament, hem fet un llarg camí familiaritzant-nos amb la Bíblia a nivell personal i comunitari, però no podem oblidar el que encara resta per fer per tal de passar de l’estudi a l’escolta i a la pregària, superant la temptació de quedar-nos fixats en un apropament intel·lectual o racionalista que incideix molt poc en les nostres opcions de vida.

Allò que hem de fer és centrar-nos més i més en Aquell que ens parla en la SS EE. Es tracta d’obrir-nos al Déu vivent que continua dirigint-nos avui la seva Paraula, “i així com la vida de l’Església creix per la freqüentació assídua del misteri eucarístic, així mateix és lícit d’esperar nou impuls de vida espiritual de la veneració creixent de la Paraula de Déu, la qual resta eternament” (Dei Verbum 26). Hem d’establir amb Ell una relació personal.

Sense aquesta relació (que també transmet la Gràcia, com els Sagraments), la Bíblia quedarà reduïda a paraula “sobre” Déu i no arribarà a ser paraula “de” Déu.

BON ESTÍU A TOTHOM.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida