L’Eucaristia és el sagrament de la presència real i verdadera del cos entregat i la sang vessada del Crist (Lc 22,19-20) i en ella celebrem l’amor extrem d’aquell que, traient-se el mantell i prenent la tovallola del servei, renta els peus dels deixebles (Jo 13,1-20). La celebració del Corpus Christi és una immillorable oportunitat per a verificar, personalment i en comunitat, de quina manera vivim en el dia a dia aquella exclamació de Jesús demanant “adoradors en esperit i en veritat”.

I en aquesta Diada de la Caritat, constatant sota el misteri lluminós de l’Eucaristia les circumstàncies que ens envolten, és ineludible sentir-se urgits a sortir a l’encontre dels més febles. Cal contemplar i reconèixer Jesucrist en el Santíssim Sagrament i també en els germans necessitats (famolencs, assedegats, nus, malalts, presoners, forasters...), com ens demana el capítol 25 de l’evangeli de Mateu. “Sobre aquesta pàgina –deia el beat Joan Pau II–, l’Església comprova la seva fidelitat d’Esposa de Crist, no menys que sobre l’àmbit de l’ortodòxia” (cfr. NMI 49). I és inapel·lable el conegut comentari homilètic de sant Joan Crisòstom: “¿Desitges honorar el Cos de Crist? No el menyspreïs, doncs, quan el trobis nu en els pobres, ni l’honores aquí en el temple amb llenços de seda si al sortir l’abandones en el seu fred la seva nuesa. Perquè el mateix que digué: ‘això és el meu cos’ i, amb la seva paraula dugué a realitat allò que deia, va afirmar també: ‘tenia fam i no em donareu menjar’… ¿De què serviria adornar la taula de Crist amb vasos d’or, si el mateix Crist mor de fam? Dóna primer menjar al famolenc i després, amb allò que sobra, adornaràs la taula de Crist”.

Els verdaders adoradors en esperit i en veritat, moguts pel descobriment de l’abaixament solidari de Jesús (condescendència divina), tenen molt present que Ell va educar els seus perquè ocupessin el darrer lloc com a servents (Lc 22, 26-27). Per això, cal que desenvolupem aquest mateix dinamisme que impulsa a actualitzar els sentiments i accions de Jesús que va compartir taula i amistat amb publicans i pecadors i va defensar els més fràgils (Mt, 13-15; Lc 7, 36-50; Jn 8, 1-11), que va admirar la fe de pagans i proscrits per la religió oficial (Mt 8, 5-13; 15, 21-28; Jn 4, 1ss), i la generositat dels pobres (Mc 12, 41-44; 14, 3-9) i, de moltes maneres, va deixar clar que els últims seran el primers en el Regne de Déu.

Recordem i meditem les moltes crides que hi trobem en la Bíblia a refer les situacions que tantes vegades són un impediment per tal que vagi fent-se cada dia més realitat el projecte de Déu d’aquell món nou on habiti la justícia.

Tots els qui en la Diada de Corpus honorem de manera especial el Cos i la Sang de Jesucrist mort i ressuscitat ens hem de sentir urgits a avançar, amb alegria i decisió, pel camí de la solidaritat i de la comunió amb aquells que les Sagrades Escriptures anomenen “orfes, viudes i forasters” i que representen el món dels exclosos al que la societat priva de compartir els béns que Déu ha donat per a tothom.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida