Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/18/2012
Fitxer audio: 

«Pacem in terris», una encíclica oportuna

 El Beat Joan XXIII va publicar una 'carta oberta al món' en plena Guerra Freda i amb una opinió pública preocupada per la proliferació d'armes de destrucció massiva. Era un crida urgent que buscava promoure la causa de la pau i la justícia en tots els àmbits socials, nacionals i internacionals.

Han passat 50 anys i l’escenari polític mundial ha canviat bastant, però aquella Carta-Encíclica continua essent molt lluminosa i encara té molt a ensenyar-nos per a viure els reptes actuals que també estan comportant molts enfrontaments, com tots estem veient. La ‘Pacem in terris’ dóna una visió engrescadora i esperançada a un món que estava i continua estant molt necessitat d’un missatge de recuperació i esperança, un missatge que assenyali un camí per sortir del mal pas en què, tan sovint, quedem tancades les persones i els pobles quan ens enroquem en actituds i plantejaments que comporten violència ni que sigui verbal. No perquè hi hagi divergències evidents entre persones i grups s’ha de perdre el respecte que tothom mereix.

La 'Pacem in Terris' (segons deia l’actual Papa Benet XVI el mes d’abril proppassat) "era i és un fort toc d'alerta per participar en un diàleg creatiu entre l'Església i el món, entre creients i no creients, com el Concili Vaticà II es va proposar promoure".

Últimament tothom parla de Plans Estratègics i de “fulls de ruta” per als propers anys. És interessant i necessari que tots hi contribuïm a millorar les coses de manera responsable i creativa. Però cal prendre més seriosament la crida de Jesús a viure sense pretensions d’autosuficiència. Aquesta és la que causa frustració en la humanitat des del seu origen, com explica a la seva manera el llibre del Gènesi descrivint el buit, la incomunicació, la soledat radical, la nuesa existencial que s’arriba a patir.

Podem organitzar el món sense Déu perquè som criatures lliures, però sense Déu no farem més que organitzar-lo contra l'home. “Un humanisme excloent és un humanisme que es torna contra nosaltres perquè l’ésser humà no es realitza a si mateix si no és superant-se" (cfr Populorum progressio, 42). I als cristians ens pertoca anunciar i fer veure amb fets que és més encertat viure oberts a “aquell que els homes anomenen Déu” (Sant Tomàs d’Aquino) i que, en Jesucrist, ha vinculat la seva pròpia causa transcendent a la nostra fragilitat.

Intentem retrobar-nos com a criatures lliures i responsables sabent que tots estem cridats a restaurar les realitats humanes fent obra de pau i germanor. Sobretot els cristians que som per definició promotors de comunió.

Fa poques setmanes, el nou rector de la URL deia que invertir en educació és una garantia de futur. Per què no comencem per transformar el llenguatge estèril de la recriminació mútua que no porta enlloc?

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida