Estimats diocesans:

La responsabilitat que m'he imposat d’escriure una reflexió per a oients i lectors, moltes vegades desconeguts, em produeix a cops una gran preocupació. El mateix text és publicat en el FULL DOMINICAL i, agraint la seva amabilitat, en els dos diaris de paper de la nostra ciutat. Els lectors del primer mitjà són, generalment, els col·laboradors i responsables de les nostres parròquies i comunitats que, sovint, em fan arribar els seus suggeriments i participen, en l’essencial, de la mateixa sensibilitat eclesial. Els lectors dels diaris tenen una variadíssima gamma d'opinions i afectes, amb  parers que estaran d’acord amb els meus criteris i d’altres que seran lluny de la meva exposició. No negaré a ningú la seva radical llibertat per emetre un judici sobre qüestions de religió i d'Església, sobre afirmacions polítiques, socials i culturals o sobre altres mil posicionaments davant de fets passats o actuals. La pluralitat d'opinions és una constatació evident d'una societat oberta i democràtica; cal, però, respectar-les i, sobretot, exercir la defensa de la dignitat de la persona en totes les seves dimensions. Els cristians, encara avui, en molts països, reben massa atacs a causa de la seva fe.

Com he dit en altres ocasions les meves reflexions tenen tres pretensions: informar dels assumptes que desenvolupa l'Església en els seus molts vessants (educatiu, assistencial, cultural o religiós); formar segons els criteris que neixen de l'evangeli, que és una obligació inexcusable per a tot bisbe i que són d'obligat compliment per als responsables eclesials i per a tots els qui ha d'acompanyar; i, finalment, presentar amb amabilitat i transparència la veritat de Jesucrist a aquells que són indiferents, han rebutjat la fe o se n’han cansat. La reflexió d'avui s'inclina per la formació en actituds i en valors. En aquest cas el diàleg és sempre fonamental per a la convivència i el respecte mutu. Per dialogar cal sempre l’exercici de saber escoltar, saber parlar i saber respectar les opinions alienes.

Tot això ve al cas perquè observo en el nostre entorn una repetida utilització de grans paraules que expressen els més bells conceptes (llibertat, respecte, fraternitat, justícia, pau…) en contrast amb una clara incoherència en no aplicar-les a la vida concreta de cada dia. Començant per tots aquells que presumeixen de ser respectuosos i dialogants. Tracten amb cura el seu grup, però acusen amb duresa i, a vegades, amb mentides o sense proves concloents, els seus oponents. Per poca cosa acusem els altres d'alguna fòbia de moda i per molt més tractem de justificar aquesta actuació en els nostres. Els altres són racistes, inquisidors, intolerants…; els nostres són acollidors, afectuosos i comprensius davant de qualsevol situació problemàtica. Si no trenquem aquesta dinàmica difícilment aconseguirem una convivència sana i pacífica.

Els catòlics no podem quedar-nos en la queixa permanent sobre el que veiem en el nostre entorn ni en la paràlisi d'actuacions per no molestar ningú. Crec que estem obligats a treballar activament per assolir una bona comunicació amb tothom, seguint el camí traçat per Jesucrist, i impulsar moments i mitjans de comunió. Sempre hi haurà problemes i dificultats en la nostra societat i la seva solució pot ser diversa, fins i tot contraposada, a la presentada per uns altres. Però hem de fer servir sempre arguments, raons, propostes..., i sempre de manera respectuosa, sense insults ni desqualificacions personals. Sense imposar el silenci dels altres ni pretendre ser els amos de la veritat absoluta. I això davant de situacions contingents que poden variar. El que no pot canviar davant de cada circumstància, segons els propis gustos o interessos, són les conviccions morals i polítiques, o les de la nostra fe.

Amb el meu afecte i benedicció.                               

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.