Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 11/19/2021

No tot són lamentacions en les activitats que protagonitzen les comunitats cristianes, i ens omple de goig comprovar el servei tan ampli i intens que fan al llarg de l'any, especialment en el període tan dur que tots hem viscut durant la pandèmia de la COVID 19.

 

Les entitats sociocaritatives de l'Església catòlica que estan agrupades en la Xarxa d'ajuda als més desfavorits han publicat un INFORME titulat Estudi de la realitat social en temps de pandèmia a Lleida. És d'obligada lectura per observar la realitat, per analitzar la seva actuació i per intentar millorar l'atenció en les diferents activitats que es proposen per al futur. Encara que la pretensió de l'informe no és per fer-ne ostentació ni per rebre’n elogis pel treball fet, ens omple de satisfacció perquè suposa una resposta clara i senzilla a la pregunta que moltes vegades surt a les nostres converses i a les notícies i tertúlies de molts mitjans de comunicació: Què fa l'Església davant dels drames socials i les tragèdies naturals? La lectura d'aquest estudi aporta autèntiques i excel·lents respostes.

 

L’informe comença amb una breu introducció on s'explica la motivació inicial de la seva redacció, feta per tècnics en recerca social i comptant amb la col·laboració dels membres que formen part de les diferents entitats. A continuació descriu la metodologia emprada i hi afegeix  la relació de totes les institucions amb la seva activitat específica.

 

A l’apartat tres -titulat com a “resultats”- s’informa del destí de l'aportació econòmica del FONS DE SOLIDARITAT creat per la diòcesi per ajudar una mica els damnificats per la pandèmia. Hi ha una primera constatació referida a les famílies i a la població en general: l'alt nivell d'angoixa, temor i ansietat en què han viscut i suportat aquest temps els usuaris dels serveis d'aquestes entitats. S'esmenten també les grans dificultats de tota mena a què s'enfronten -mancances alimentàries, educació dels fills, falta de treball, habitatge precari…- i alhora els forts vincles de cooperació que s'han establert amb els voluntaris, així com les possibles línies de futures actuacions. Es demana a les entitats unes propostes realistes, operatives i adequades a la problemàtica tractada.

 

Després tracta el tema de la distribució d'aliments, en relata el funcionament actual i fa unes propostes a les diferents administracions per facilitar una major integració social i un clar reconeixement a la seva dignitat personal. Per descomptat, es mostren agraïts a l'atenció dispensada per les nombroses comunitats cristianes que es dediquen a aquesta finalitat.

 

Una altra realitat a què fan referència és la de les persones sense llar i la cruesa amb la qual viuen molts germans nostres. Es demana que es faciliti l'accés a un habitatge digne i que es replantegi l'ús d'espais susceptibles d'allotjament familiar. Hi ha una crida a totes les comunitats cristianes a involucrar-se en solucionar aquest greu problema.

 

També hi trobem un apartat dedicat a les persones amb problemes de salut (toxicomanies, salut mental…) i a l'atenció escolar a la infància i joventut.

 

Acaba amb una anàlisi de les dades i unes conclusions que es converteixen, al mateix temps, en unes propostes que ens comprometen a tots i, d'una manera especial, als cristians i a les nostres comunitats.

 

 +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.