Estimats diocesans:

 

Per al temps d’Advent d’enguany vull connectar dues paraules que aparentment tenen poca relació: la pau al món i l’austeritat personal i familiar, recomanada sovint per les autoritats competents. No obstant això, per als cristians tenen una significació especial. L’Advent és un temps de preparació per celebrar conscientment Nadal: el Naixement de Jesucrist,el Príncep de la Pau; el naixement d’un Nen en un pessebre, envoltat dels seus pares, d’uns animals domèstics i d’uns àngels; on uns pastors van a adorar-lo. Per a un naixement, més austeritat, impossible.

 

 

La raó per la qual relaciono aquestes dues realitats és la invasió comunicativa que aquests dies arriba a les nostres oïdes i als nostres domicilis. La comunicació no em sap greu perquè el retrat que ens mostra és molt més impressionant. La guerra de Rússia contra Ucraïna reflecteix una dimensió de mort i destrucció que omple d’horror i temença tota la població del planeta per les repercussions econòmiques i alimentàries cap als tercers països i per les imatges desoladores de ciutats i equipaments energètics i viaris que es transmeten de manera constant. La segona realitat, reiterada també des de tots els mitjans, és l’austeritat en la utilització dels recursos de llum, gas i altres combustibles que tanta falta fan en totes les economies familiars, per no parlar de la manca d’aliments per a alguns i de l’excés d’uns altres. Tots ens recorden que la inflació és una càrrega excessivament pesada per a la gran majoria de llars i, sobretot, pels més fràgils de la nostra societat; i que tots estem obligats a reduir o a suprimir algunes coses per afavorir la permanència de les futures generacions i, prioritàriament, perquè arribi el necessari a totes les llars actuals.

 

 

La pau és una exigència per a la supervivència dels pobles i de la humanitat en general i un desig col·lectiu que volem que es faci realitat. El Concili Vaticà II, en la constitució Gaudium et Spes dedica diversos números a aquesta qüestió (77-82) i descriu els perills de la guerra tot proposant renovades actituds dels cristians per afrontar-la. Com a exemple, dues petites mostres: [La pau] “És el fruit de l’ordre plantat en la societat humana pel seu diví Fundador, i que els homes... [...] ...han de portar a la seva maduresa”. I, més endavant, la crida als dirigents del planeta perquè protegeixin el benestar i la vida de tots els ciutadans. També els últims papes tenen textos preciosos, des de sant Joan XXIII fins a Francesc, qui en els últims mesos no para de clamar per la pau per a tots els racons del món.

 

Nosaltres ens hem de preparar en aquest Advent per a ser pacífics i pacificadors –com diu una de les benaurances del Senyor– i, al mateix temps, pregar per la pau. L’austeritat és una dimensió més concreta i més personal que depèn de la responsabilitat de cadascú. És cert que no és el mateix ser auster pel conjunt de circumstàncies exteriors o per una opció personal que per la manca del mínim per poder viure i sostenir la família. Hi ha les limitacions d’uns i els dispendis d’uns altres. Heus aquí una altra desigualtat. Viatges, festes, capritxos culinaris es multipliquen en aquestes dates malgrat que en general vivim situacions complicades de reducció i, encara pitjor, de privació dels elements indispensables per una existència digna. Heus aquí la solidaritat.

 

Nosaltres ens hem de preparar en aquest Advent per ser austers i que aquesta actitud ens porti a la compassió cap als altres i a compartir el que tenim amb els més necessitats. Segurament això depèn de nosaltres i la pau ens queda molt lluny de la nostra responsabilitat. Però no ens hem de cansar de demanar-la i de fer un esforç per l’austeritat solidària. Viurem millor el Nadal.

 

Amb la meva benedicció i afecte.

 

 

† Salvador Giménez Valls