Estimats diocesans:

Escric aquest comentari a mitjan mes d'abril, encara que apareix, per raons logístiques, a mitjan mes de maig. Començo amb aquesta precisió perquè em sembla important donar a conèixer el document sobre la dignitat humana que va preparar el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. El papa Francesc hi va introduir canvis importants i va voler que es publiqués. Es va fer el passat dia 8 d'abril i ha tingut una gran ressonància mundial.

El document es titula “Dignitas infinita”, declaració sobre la dignitat humana que, segons explica en la introducció, “recorda els principis fonamentals i els supòsits teòrics” per evitar confusions entorn del terme dignitat, denunciant-ne al mateix temps les greus i actuals violacions. Aquesta última qüestió -la denúncia- la justifica perquè “l'Església està profundament convençuda que no es pot separar la fe de la defensa de la dignitat humana, l'evangelització de la promoció d'una vida digna i l'espiritualitat del compromís per la dignitat de tots els éssers humans”. Es tracta de qüestions que permeten expressar diversos aspectes de la dignitat humana “que poden estar enfosquits en la consciència de moltes persones d'avui dia” i que afecten el conjunt de la comunitat humana, no sols la creient. Està signat pel Prefecte de l'esmentat Dicasteri, el Cardenal Fernández i consta de 66 punts, amb poques pàgines de lectura. Ha fet servir  un llenguatge intel·ligible i clar, amb moltes cites dels últims pontífexs. Com solc fer amb altres documents vaticans, us convido a la seva lectura.

El text assenyala tretze violacions greus de la dignitat humana: la pobresa, la guerra, el treball dels migrants, el tràfic de persones, els abusos sexuals, les violències contra les dones, l'avortament, la maternitat subrogada, l'eutanàsia i el suïcidi assistit, la teoria de gènere, el canvi de sexe i la violència digital. Hi ha un comentari il·lustratiu sobre cadascuna que centra la importància de la seva naturalesa i la implicació que cadascun de nosaltres ha de mantenir perquè les conseqüències que se’n deriven siguin menors o, encara millor, anul·lades.

Fora bo transcriure els paràgrafs que expliquen cada una de les violacions, però hi hauríem de dedicar el contingut d'altres futurs comentaris dominicals. És impossible reduir el text en un de sol. Em conformaria de moment que molts de vosaltres us sentíssiu informats de l'existència del document perquè, ben segur, hi haurà hagut grans referències en la premsa escrita i en programes de tertúlies a emissores de ràdio i televisió. No hi ha cap mena de dubte que aquestes grans paraules surten sovint en  les nostres converses i en preguntes amb què molts adolescents i joves ens interpel·len perquè el nostre món és incapaç de trobar-hi solucions.

Per acabar, el document vaticà afirma que “el respecte a la dignitat de tots i de cadascú és la base indispensable per a l'existència mateixa de tota societat que vulgui fundar-se en el dret just i no en la força del poder. És sobre la base del reconeixement de la dignitat humana que se sostenen els drets humans”.

Una última reflexió per als catòlics: l'Església il·lumina una vegada més el camí a seguir; sempre ho ha fet amb coherència i claredat, i tenim molts documents que ho testifiquen. I una proposta per als no catòlics: el document apel·la a la raó i convida tothom a treballar per la dignitat, independentment de les circumstàncies i dels moments. És una dignitat infinita perquè es vol assemblar i deriva, simultàniament, de la infinitud del mateix Déu.

Amb el meu afecte i benedicció.

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.