|04-01-24| L'Església celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener de 2024 aquest any amb el lema «Estimaràs el Senyor, el teu Déu... i el teu proïsme com a tu mateix» (cf. Lc 10,27).

El Consell Pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians i la Comissió fe i constitució del Consell Ecumènic d'Esglésies elaboren conjuntament uns materials per ajudar a la reflexió i per preparar les celebracions de l'Octavari. A aquests materials conjunts se sumen els que aporta la Subcomissió Episcopal per a les Relacions interconfessionals i Diàleg interreligiós: el missatge que signen els bisbes d'aquesta Subcomissió; un guió per a les celebracions eucarístiques de la Setmana; o un material per reflexionar preparat especialment per apropar la Setmana de Pregària als infants i adolescents.

Què diuen els bisbes?

Els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós demanen per a aquesta Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que "preguem amb intensitat, perquè la nostra Església sigui de debò casa d'acollida". El tema de reflexió per a aquesta Setmana d'Oració, proposat aquest any pels cristians de Burkina Faso, és la paràbola del bon samarità, en què Jesús explica en què consisteix estimar el proïsme. Per això, en aquest missatge els bisbes comencen explicant que "en un prefaci de la missa es diu que Jesús també avui "com Bon Samarità, s'acosta a tot home que pateix al seu cos o al seu esperit, i guareix les seves ferides". En aquesta interpretació de la paràbola, s'assenyala que la posada a què Jesús, el bon samarità, porta a la persona ferida és l'Església.

Els prelats expliquen que "l'Església ha de ser posada on tothom pugui refugiar-se, lloc d'acollida per als homes i dones que busquen, comunitat que guareix". En aquest sentit, indiquen que perquè això sigui possible, "les nostres comunitats han de ser obertes, alegres, vives". Han de tenir, sobretot, una immensa capacitat d'acollida, perquè tots s'hi trobin com a casa seva. Pensem en l'hostaler, que no pregunta qui és la víctima, ni quin és el seu estat o condició. Simplement, ho acull i, des de l'amor, ho ajuda a curar". Els bisbes subratllen que "l'acollida i l'hospitalitat són un signe distintiu de l'Església de Crist. Evidentment, aquesta acollida l'hem de viure entre els que ens anomenem cristians, que pel bany del baptisme som membres de l'Església, malgrat que entre nosaltres encara no visquem la plenitud de la comunió a la fe (cf. LG 15). Tots formem part del cos de Crist. "En aquests dies demanen que preguem "especialment perquè el Senyor ens faci sentir el dolor de la divisió i ens il·lumini per trobar camins de trobada". A més, apunten que val la pena treballar units per acollir les persones ferides, "que potser encara estan a la vora del camí". Alhora, demanen perdó per les vegades que part d'aquesta humanitat ferida s'ha pogut sentir exclosa de la mateixa Església. "I també –afegeixen– perquè amb les nostres actituds hem sembrat divisió i discòrdia, accentuant les divergències i mirant l'altre com un contrincant i no com un germà".

Recorden també les paraules del Papa Francesc i la imatge que ofereix quan parla de l'Església com a "hospital de campanya", que atén "tanta gent ferida que ens demana proximitat, que ens demana a nosaltres el que demanaven a Jesús: proximitat". Per tot això, demanen que "preguem amb intensitat durant aquesta setmana, perquè la nostra Església sigui de veritat casa d'acollida, hospital que sana, posada que rep tothom, com aquella del bon samarità".