Estimats diocesans:

Aquest comentari setmanal va dirigit a recordar i enaltir una figura representativa de la nostra Església i de la cultura espanyola: Santa Teresa de Jesús (Àvila, 1515 - Alba de Tormes, 1582). La festa i el record anual se celebra des de fa molts anys el dia 15 d'octubre. Enguany coincideix amb el diumenge i em semblava just ressaltar la seva figura i la seva obra. A més, a la nostra diòcesi viu una comunitat de vida contemplativa molt estimada per tothom, les Carmelites Descalces, situada ara a la Caparrella, però abans, i durant segles,  al centre de la nostra ciutat, on també trobem una altra comunitat masculina de Carmelites que regenta una parròquia. Les unes i els altres tenen Santa Teresa com a mestra d'espiritualitat i fundadora de moltes comunitats en el seu tràfec vital pels pobles de Castella. La  influència de la seva obra i dels seus escrits es deixen sentir encara avui dia. Recomano la lectura dels seus llibres, molts i de profund contingut psicològic i espiritual, que han servit de guia a moltes generacions de creients.

És un senzill homenatge a una gran dona. No li havia dedicat cap comentari escrit i enguany em sentia obligat a fer-lo. Tal vegada per les repercussions que l'anomenat feminisme està provocant en l’actualitat i que sembla oblidar un determinat grup de dones sàvies, valentes i creients. Se m'ha ocorregut proposar a la vostra consideració algunes frases de Santa Teresa. Molts les coneixeu. A d’altres serviran de sorpresa i d'esperó per a la seva vida de creixement cultural i espiritual. Vegem-les, en la seval lengua original:

1. La verdad padece pero no perece.

2. Tristeza y melancolía no las quiero en casa mía.

3. Nada te turbe, nada te espante. Todo se pasa, Dios no se muda. Sólo Dios basta.

4. Vivo sin vivir en mí y tan alta vida espero que muero porque no muero.

5. Si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor.

6. La vida es una mala noche en una mala posada.

7. La única razón que encuentro para vivir es sufrir y esto es lo único que pido para mí.

8. En la cruz está la vida y el consuelo. Y ella sola es el camino para el cielo.

9. Darse del todo al Todo, sin hacernos partes.

10. El amor para que sea auténtico debe costarnos.

11. No podemos hacer grandes cosas, pero sí cosas pequeñas con un gran amor.

12. El amor perfecto tiene esta fuerza: que olvidamos nuestro contento para contentar a quienes amamos.

13. Lee y conducirás, no leas y serás conducido.

Santa Teresa va tenir una vida molt intensa i coneixia profundament la psicologia humana. L’anomenaven andariega perquè va caminar molt per pobles i ciutats. Va fundar convents i es va preocupar de la formació de les seves germanes. Va contactar amb altres sants de la seva època dels qui va rebre i va donar consells. Va escriure poesies, cartes i memòries; i, per descomptat, unes grans obres que han passat a la història de la literatura i li han valgut el títol de Doctora:  Libro de la vida, Camino de perfección, Las moradas, las Fundaciones, Meditaciones sobre los Cantares, Las Constituciones.

Crec que seria un bon regal per a la vida d’ara la lectura d'algunes pàgines d'aquesta santa dona que ens dona lliçons per viure, per creure i per esperar. Fins i tot hi ha hagut músics que han posat les seves notes al servei de les lletres teresianes i han fet un bé immens a tots els oïdors. També obres de teatre i de cine.

Amb la meva benedicció i afecte.       

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida