[28-01-25] ELS ARQUITECTES, LES GRUTES I LA PORTA SANTA

 

ELS AUTORS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA BASÍLICA DE SANT PERE

L'actual basílica va ser encarregada el 1506 pel papa Juli II, della Rovere, i va ser iniciada pel gran arquitecte italià, d'Urbino, Bramante (qui en un principi la va pensar en planta de creu grega, és a dir, amb quatre braços de dimensions iguals), i continuada per un conjunt de grans artistes com Rafael, Antonio da Sangallo el Jove, Baldassarre Peruzzi, Miquel Àngel, Pirro Ligorio, Jacopo Vignola i finalment Carlo Maderno, qui el 1608, i per ordre del papa Pau V, Borghese, la va allargar en un dels seus braços, donant-li la forma actual de creu llatina, és a dir, conformant el model de creu en què va ser crucificat Jesucrist; va ser conclosa pel propi Maderno en 1626, ja durant el pontificat d'Alexandre VII, Chigi. Abans va ser coneguda com Basílica de Constantí, s. IV, també dedicada a Sant Pere, bellíssima, encara que impunement destruïda per Bramante, amb permís del papa, per construir l'actual. Eren altres temps en els que es feia i desfeia sense massa respecte i consideració pel llegat patrimonial de la història.

 

L'INTERIOR

Del seu riquíssim interior destaca la famosa Pietat de Miquel Àngel (1498, situada a la primera capella entrant a mà dreta), que constitueix un conjunt escultòric de marbre increïblement refinat i bellíssim (la Verge, mare, amb un dolor extrem però contingut, sosté als seus braços el seu fill Jesucrist mort a la creu), el ja citat Baldaquí (vegeu el núm. 6) i la Càtedra de Sant Pere (en al·lusió a la Cathedra Petri, que a l'origen va ser el tron ​​o càtedra de fusta del primer papa de la cristiandat, Sant Pere, que continua sent l'origen de l'autoritat i infal·libilitat del papa); es troba al fons de la basílica, al presbiteri (lloc de les esglésies on hi ha el prevere o sacerdot –presbítero en castellà– que presideix i celebra la missa o eucaristia) i és un altre gran conjunt escultòric, en bronze, que representa quatre famosos "Pares" de l'Església (espècie d'homes savis, sants i garants de la riquesa doctrinal de l'Església esmentada): Sant Atanasi i Sant Joan Crisòstom, pares de l'Església d'Orient, i Sant Ambròs i Sant Agustí, pares de l'Església d'Occident; és una altra gran obra, extraordinària i irrepetible, de l'esmentat Bernini.

 

LES GRUTES

A dintre de la basílica també s'han de visitar les Grutes (una necròpolis o cementiri de papes), situades en un lloc subterrani, tres metres per sota del nivell actual, on hi ha la major part de les tombes dels papes, excepte la de Sant Joan Pau II (canonitzat el 27 d'abril de 2014), que és a dalt, al temple, força al principi, a la segona capella entrant per la dreta (la de Sant Sebastià), per la gran afluència de fidels que rep diàriament.

 

LA PORTA SANTA

L'accés a la Basílica de Sant Pere des del pòrtic es realitza a través de cinc portes; d'esquerra a dreta són: la «Porta de la Mort», la «Porta del Bé i del Mal», al bell mig la «Porta de Filarete» (Filarete fou un notable arquitecte i escultor del s. XV que feu aquesta porta, on hi ha una escena que representa Sant Pere entregant les claus del cel al papa Eugeni IV, Condulmer, que fou qui encarregà aquesta porta), la «Porta dels Sagraments» i, finalment, la carismàtica «Porta Santa», solemnement oberta pel papa al començament de cada Any Sant o Any Jubilar, que, com ja s’ha dit, és un temps de gràcies espirituals especials que l'Església concedeix als seus fidels i a tots els homes i dones de bona voluntat cada 25 anys, com ocorre en aquesta ocasió, 2025, o en ocasions especials. Una «Porta Santa» delimita el pas d’un espai profà (les tenebres) a un altre de sagrat (la llum) on hi resideix el bé, la misericòrdia, la pau, la divinitat, i on hi queden perdonades totes les faltes, limitacions i pecats. Però el pelegrí no sols queda net de les seves culpes en travessar aquesta porta, sinó que rep també una gràcia especial que l’empeny, per sempre més, a fer el bé i a estimar de debò (és com una mena de complex vitamínic que envigoritza tots els pelegrins per a estimar més i millor). Per tal d’aconseguir-ho només cal entrar-hi amb un esperit de veritable penediment. La «Porta Santa» de la Basílica de Sant Pere és una obra en bronze realitzada per l'escultor italià Vico Consorti (1902-1979) el 1949, i fou donada pels catòlics suïssos al papa Pius XII, Pacelli. S’hi representen 16 relleus de la història de la salvació. El primer Any Sant de la cristiandat el va convocar el papa Bonifaci VIII, Gaetani, el 1300. El de 2025 serà el segon Jubileu, ordinari, presidit pel papa Francesc, després del Jubileu extraordinari de 2015 dedicat a la “Misericòrdia”. Com ens ha assenyalat el papa Francesc, “travessar la Porta Santa és signe d’una veritable conversió del nostre cor”.

 

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

 

Foto: Carlo Maderno, façana de la Basílica de Sant Pere, acabada el 1626.