[21-01-25] LA BASÍLICA DE SANT PERE I EL SEU BALDAQUÍ

 

UNA BASÍLICA IMMORTAL

Tothom sap que la Basílica de Sant Pere és el centre espiritual més important del món. El més formós. També el més visitat i admirat. El més permanentment viu, obert i actual, vigent. Avui segueix desenvolupant les mateixes funcions per al que va ser creat fa molts segles. És el bimil·lenari cor del catolicisme i de la cristiandat universal.

 

Aquesta gran basílica està dedicada al primer papa de la història, Sant Pere. El papa, com tots sabem, és el vicari o representant de Jesucrist aquí a la Terra; en aquest cas és un senzill pescador jueu, de Betsaida (Galilea, Israel), anomenat Cefas o Simó Pere (Sant Pere), a qui un senzill fuster, Jesús de Natzaret (Crist, o Jesucrist, el Déu dels cristians fet home), li va donar les claus del Regne del Cel (el regne de la pau i la plenitud que mai no s'acaba, i que és per sempre, a desdir), a més de constituir-lo en cap visible de l'Església fundada aquí a la Terra pel citat natzarè fa més de dos mil anys. Sant Pere va morir martiritzat a Roma, al Turó del Gianicolo (no massa lluny de la Basílica), on avui hi ha el preciós temple de “Sant Pietro in Montorio”, obra de Bramante (del que en parlarem  més endavant), el 29 de juny de l'any 67. Tanmateix, les despulles de Sant Pere reposen aquí, en aquesta emblemàtica Basílica precisament dedicada a Sant Pere.

 

LES DESPULLES MORTALS DE SANT PERE

La prestigiosa arqueóloga y epigrafista florentina Margherita Guarducci (1902-1999), professora de la Universitat de Roma, "La Sapienza", va dirigir a la nostra basílica, entre 1952 i 1953, una memorable excavació arqueològica. Allò degué de ser una cosa veritablement única, apassionant, excitant; diuen que la Dra. Guarducci va sentir una indescriptible emoció quan, després de moltes hores i dies de penoses excavacions i feina lenta, en silenci, ella mateixa va descobrir, in situ, a sota de l’Altar de la Confessió, les restes de Pere. Tremendament emocionada, i amb llàgrimes als ulls, va llegir llavors, en un dels grafits del mur de la seva tomba, escrit en grec: Petros eni, "Pere és aquí". Pere, el primer deixeble, el primer vicari i papa de Jesús de Natzaret. I més amunt, a sobre de la cripta, en la primera anella o fris del tambor de la gran cúpula de Miquel Àngel (la més alta del món amb 136’5 metres), s’hi pot llegir en una elegant lletra humanista romana: Tu es Petrus, et super hanc petram aedificabo ecclesiam meam (“Tú ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva església”). Tots els detalls d'aquella memorable excavació arqueològica es poden veure a l'apassionant llibre de la Dra. Guarducci: Le reliquie di Pietro in Vaticano, Roma, 1995.

 

LA BASÍLICA I EL BALDAQUÍ DE BERNINI

En el seu origen una Basílica fou un edifici públic romà; gairebé sempre rectangular. A partir del segle IV les basíliques van ser adaptades pels cristians com a temples o esglésies de primera categoria. La Basílica de Sant Pere, edificada sobre una antiga basílica constantiniana (de l’emperador Constantí, s. IV) és l'església més gran del món, amb 193 metres de longitud. En ella, com hem dit, hi reposen les restes de Sant Pere custodiades a la cripta (lloc subterrani molt important d'una església utilitzat com a sepultura sacra) que es troba sota l'altar major de la basílica, cobert per un preciós Baldaquí (dosser o pavelló per cobrir un altar), amb unes gegantines i molt elegants columnes salomòniques (helicoïdals o retorçades) de bronze, obra mestra de Gian Lorenzo Bernini, l’escultor del segle XVII més important del món. Es tracta d'una obra prodigiosa, força atrevida per aquell temps i veritablement apoteòsica.

 

Ximo Company, Delegació de Patrimoni Artístic