[07-01-26] L’Ara Pacis, l’Altar de la Pau.

FINALITZA EL “JUBILEU DE L’ESPERANÇA” I COMENÇA L’ESPERANÇA D’ASSOLIR LA PAU ARREU DEL MÓN. LA PAU PER SEMPRE

De primer, benvolguts pelegrins, feliç Any Nou 2026 i tan de bo que els Reis Mags d’Orient us hagin portat molt presents. En segon lloc, ja ho veieu, hem acabat el Jubileu i ens hem deixat per comentar molts monuments romans. Sembla que haurem d’esperar a un altre jubileu per rematar la feina. O bé, qui sap, inventar-nos algun pretext per seguir parlant de Roma. Déu dirà. Tot amb tot, ha estat un plaer caminar junts durant tot l’any 2025. I sí, ben contents i agraïts hem tancat aquest bellíssim “Jubileu de l’Esperança”. I ara què? Doncs ara, en aquest any nou, 2026, ens hem d’obrir a l’esperança de la pau al món i al si de les nostres famílies que demana el Sant Pare Lleó XIV. La pau és possible. Demanem-la al bon Jesús, el Princep de la Pau. Demanem-la amb fervor i humilitat. Preguem per la pau. Per començar, tots nosaltres podríem tractar de pacificar el nostre cor, el nostre interior. ¿De què ens serveixen les rancúnies? Fora, fora. Pacifiquem el nostre cor i pacificarem el món.

LA PAU ROMANA D’ABANS DE CRIST

L'Ara Pacis Augustae, o Altar de la Pau Augusta pertany al segle I aC, i és un gran altar de marbre precisament dedicat a la deessa romana Pax (Pau). Una obra que l’emperador August va encarregar per celebrar la pau assolida als territoris rebels de les antigues Gàl·lia i Hispània. Segurament estem davant del cant i el poema marmori més bell i espectacular de la història universal, construït a favor d'aquest necessari, incomparable i caríssim bé que anomenem Pau. Sí, la pau i la concòrdia constitueixen una aspiració universal anhelada i desitjada per tots els homes i dones de bona voluntat de tots els temps de la història universal. Si més amunt havíem esmentat que el desig de Veritat era inherent en el més profund de les aspiracions humanes, ara ens pertoca aturar-nos davant del necessari i no menys anhelat desig de la Pau, especialment si aquesta és sincera, veritable i perdurable.

UNA GRANDIOSA PAU MARMÒRIA QUE HONORA LA FAMÍLIA DE L'EMPERADOR AUGUST

L’Ara Pacis que aquí estem tractant és francament espectacular. Aixecat a la zona romana del Camp de Mart, està fet amb el preat marbre de Carrara i les seves dimensions són d'una mica més d'11 x 10 x 4 metres. La seva forma és rectangular, i se situa sobre un podi. El més impressionant del conjunt són els relleus dels murs que envolten el mateix altar. Als murs interiors es poden observar bucranis (elements decoratius en forma de cranis de bous) i garlandes (trenes decoratives a base d'abundant fullatge, branques i flors). En canvi, el programa compositiu dels murs exteriors és més complex, ja que s'hi observen al·legories i processons. Les al·legories, situades als murs est i oest, on s'ubiquen les portes, fan referència a passatges de la creació de Roma, com el moment en què la lloba Capitolina alimenta Ròmul i Rem. Als murs nord i sud apareixen importants personatges públics com l’emperador August, la seva família, sacerdots i membres del Senat protagonitzant processons, amb una clara funció propagandística, en què la història de la família d'August queda eternament lligada amb la pròpia història de la mítica ciutat i del desig de pau.

UN MODEL DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ.

Val a dir que l'aspecte actual de l'altar s'ha aconseguit després de costosos i difícils treballs d'excavació i restauració, ja que durant molts anys va estar cobert per l'aigua i el fang del riu Tíber i per construccions posteriors. Cap a finals del segle XIX, alguns fragments de l'altar s'havien descobert i repartit per diversos museus europeus. Va ser llavors quan es va començar a investigar amb més fervor la troballa. Amb la commemoració del bimil·lenari del naixement d'August, el govern de Mussolini va fer excavar i restaurar el monument, i així, el 1938, l'altar va tornar a mostrar-se esplendorós i ja llavors es va convertir en un museu.

UN BELL MUSEU PER LA PAU. UNA INTERVENCIÓ LÚCIDA, PARADIGMÀTICA, TRANSPARENT, OBRA DE RICHARD MEYER

Però allò veritablement decisiu en aquest museu es va fer no fa gaire. Entre el 1995 i el 2006 es va dur a terme una important i intel·ligent intervenció contemporània realitzada pel lúcid arquitecte nord-americà Richard Meyer, protegint l'Ara Pacis dels perills de la humitat i la contaminació que l'han amenaçat durant dècades. A partir d'aleshores l'Ara Pacis s'ha mostrat en tota la seva màxima esplendor.

GRÀCIES PEL “JUBILEU DE L’ESPERANÇA”. TREBALLEM ARA PER LA PAU ARREU DEL MÓN

Benvolguts pelegrins, moltes gràcies per haver-me acompanyat durant aquest bellíssim i profitós Jubileu de l’Esperança. Ha estat tot un plaer. Desitjo que l’esperança ens acompanyi sempre, tot al llarg de la nostra vida, i que el desig d’una pau sicera assereni els nostre cors.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Ara Pacis (Altar de la Pau Augusta), Roma, segle I aC, marbre de Carrara. Espai-Museu remodelat per Richard Meier (1995-2006). Els relleus de la part inferior son roleus d’acant que al·ludeixen a la fertilitat i la renovació del cosmos sota el nou ordre de l’emperador August. A la part superior, part esquerra, una mica incomplet, hi veiem un relleu que representa “Mart i la lloba alletant Ròmul i Rem”; a la dreta apareix “El troià Enees realitzant un sacrifici per la seva esposa Lavinia” (filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium).