[16-12-25] El Coliseu o Colosseu

UN AMFITEATRE A HONRA I GLÒRIA DE L’EMPERADOR VESPASIÀ

El Coliseu o Amfiteatre Flavi és una obra mundialment coneguda. Un amfiteatre és un gran espai públic de la civilització antiga, preparat per acollir espectacles de tota mena. Un extraordinari monument que representa, com cap altre, la inigualable grandesa de l'Imperi Romà, el desenvolupament del qual va perdurar durant gairebé 600 anys (de l'any 27 aC al 476 dC). Aquest amfiteatre fou dedicat a l’emperador Vespasià, el qual va morir l’any 79, encara sense finalitzar l’edifici; s'havia completat només fins al tercer pis; mancava el nivell superior, acabat pel seu fill, Titus, l'any 80. L'emperador Vespasià va poder fer aquest immens edifici amb la important quantitat del tresor que els romans van depredar en la victòria de la primera Gran Revolta Jueva de l'any 70.

ORÍGENS I ANTICS USOS

El Coliseu va ser construït i fundat al segle I per la dinastia flàvia d'emperadors romans. Durant diverses centúries ha estat escenari d'innombrables espectacles: lluites de gladiadors (“munera gladiatoria”), naumàquies o batalles navals quan la sorra s'inundava tota d'aigua, execucions i escarments públics exemplars, exhibicions de caça d'animals, i per descomptat escenari únic on s'han representat les tragèdies més grans del teatre antic inspirades en la mitologia clàssica. És, a més, el lloc on, segons la tradició i alguns textos de l’historiador i Pare de l’Església primitiva, Eusebi de Cesarea (segle IV), i segons, també, algunes Mirabilia Urbis Romae (mena de guies turístiques de Roma), del segle XI, o més recentment, d’acord amb els estudis del professor d’Història de l’Església de la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, el Dr. Pier Luigi Guiducci (2017), es va vessar la sang dels primers màrtirs cristians. En efecte, alguns hi van patir la “damnatio ad bestias”, literalment, la “condemna a les bèsties”.

UN NOM MANLLEVAT D’UNA ESTÀTUA COLOSSAL DE NERÓ

És just que al Coliseu se'l recordi com l'Amfiteatre Flavi (en record del citat emperador que el va construir, Titus Flavi Vespasià), encara que sabem que avui tothom el reconeix com el Coliseu (Colosseo en italià), perquè al seu costat es va aixecar una gegantina i "colossal" estàtua de bronze, nomenada el Colós, de gairebé trenta-cinc metres d’alçada i que representava l’extravagant figura de l'emperador Neró, un dels tirans més sanguinaris i despietats del món romà. El Colós era una obra de bronze de l'escultor Zenòdor i feia 110 peus d'alt, o uns 32,52 metres. Va ser el mateix Neró qui la va encarregar, i des de llavors fins a la seva desaparició va ser conegut com el Colós (Colosseum), d'on, de forma fortuïta, va prendre el popular nom tot l’amfiteatre flavi. Inicialment, aquesta estàtua estava just al vestíbul de l’ostentosa Domus Aurea (la Casa d’Or, amb una luxosa decoració que incloïa incrustacions d'or, pedres precioses i ivori.), també construïda pel mateix Neró, per a ús personal, però, com hem dit, per la proximitat a l'amfiteatre Flavi, aquest fou anomenat “el Colosseo”. Actualment no s’hi conserva gairebé res, però encara és visible el basament de pedra de tova volcànica sobre el qual es dreçava l'estàtua.

UN EDIFICI IMPRESSIONANT

El Coliseu és el segon edifici més gran del món antic, just després de la piràmide egípcia de Guiza, amb un magnífic aforament per a quasi 60.000 espectadors. El 1980 la Unesco el va declarar amb tota justícia Patrimoni Mundial de la Humanitat, i el 7 de juliol de 2007, amb un procediment potser excessivament mediàtic, va ser reconegut per la "New Open World Corporation", com una de les Noves Set Meravelles del Món Modern.

UN PARADIGMA DE L'ARQUITECTURA OCCIDENTAL

Si parlem del Coliseu sempre podríem referir-nos a aspectes molt diferents, però sembla just i prioritari definir-lo, sobretot, com aquell gran edifici romà que va saber codificar el sistema constructiu que durant molts segles ha estat el gran model a imitar per innombrables arquitectes i edificis de tots els països de la cultura occidental. I com fou això?

L’ARQUITECTURA DELS ORDRES CLÀSSICS.

Mireu, estem parlant, per descomptat, de la tan coneguda i afortunada superposició dels anomenats ordres constructius clàssics: el sobri i masculí ordre Dòric (anomenat així a Grècia) o Toscà (anomenat així a Itàlia, especialment a la regió etrusca de la Toscana), que veiem disposat a la planta baixa del Coliseu; l'esvelt i més femení ordre Jònic, amb les seves elegants volutes, que apareix al primer pis; i, en tercer lloc, l'exuberant i més ornamentat ordre Corinti, el qual, amb els famosos capitells decorats amb fulles d'acant, corona el tercer tram d'aquest gran edifici. Una intel·ligent i robusta arquitectura, en definitiva, que va ser capaç d'unir i d’equilibrar els arquitraus o estructures horitzontals arquitravades, al costat del savi sistema corb dels arcs de mig punt. Una herència per a tots els temps i llocs, però que ha estat especialment conreada i aprofitada a Europa i Amèrica.

ALIMENT PER ALS PELEGRINS DE LLEIDA

Estimats amics, no n’hi ha prou amb veure monuments. També ens hem d’alimentar a tall biològic. Us proposo, només a dos minuts del Coliseu, un merescut descans a la trattoria (restaurant) "Il Bocconcino" (que vol dir petita porció, delicadesa, llaminadura...), i que és un lloc plàcid i acollidor. Hi destaquen els seus peculiars bucatini all'amatriciana (saborosos espaguetis gruixuts, buits a l’interior, realitzats a la manera de la zona d'Amatrice, popular nucli de la regió romana del Lazio), que aquí, a més, els condimenten amb bacó i tomàquet. És famós també el zabaione de la casa (sabaió en català), que són unes populars postres italianes fetes amb crema de rovell d'ou, sucre i vi dolç que acostuma a ser el Marsala, vi procedent d'una ciutat siciliana amb el mateix nom i amb privilegiada denominació d'origen, tot i que antigament empraven també el vi grec o de Xipre). Molt bon profit.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: El Coliseo, 72-80 d.C., Roma, detall del seu interior. Aquesta creu fou col·locada pel papa Pius XI amb motiu de l’Any Jubilar de 1925. S’hi recuperà, llavors, el res del “Via Crucis”. Molt abans, el 1749, el papa Benet XIV ja en va col·locar una altra, de creu, al bell mig, en record dels màrtirs cristians.