[07-04-25] PONT SANT' ANGELO (III)

PONTE SANT'ANGELO (PONT DEL SANT ÀNGEL)

El miris per on el miris, segurament és el pont més bell i famós de tot Roma i, sens dubte, un dels més transitats, elegants i bonics de tota la història de l'art universal. Antigament va ser conegut com el Ponte Elio, en record del citat emperador Elio Adrià, qui el va construir al segle II com a via d'accés al seu propi mausoleu.

UN PONT BELLÍSIM, POBLAT D'ÀNGELS

Tot i això, el punt màxim del seu embelliment estètic es va aconseguir el 1668, quan el papa Climent IX, Rospigliosi, el va ampliar amb dos nous arcs o ulls (a l'inici només en va tenir tres) i el va deixar amb cinc elegants forats (ulls) o arcs de mig punt que distribueixen el pas tranquil del seu fèrtil cabal. El mateix papa va encarregar al genial Bernini que dissenyés per a la seva decoració deu espectaculars àngels de marbre travertí; recordem que el travertí és una elegant pedra natural blanquinosa, roca sedimentària i una mica porosa, elegant i molt típica de Roma i la regió del Lazio des de l'Antiguitat.

ÀNGELS AMB ELS SIGNES DE LA PASSIÓ DE JESUCRIST

Els esmentats àngels berninescs apareixen elevats sobre uns bellíssims pedestals quadrangulars de peperino o pedra de color pebre; es tracta d'una pedra volcànica popularment coneguda a Itàlia com a tufo. Cada àngel ostenta a les seves mans, un signe de la passió de Jesucrist: la creu, el sudari, la corona d'espines, els claus, la llança, els daus, l'esponja, la columna o la inscripció INRI. Tot i que alguns d'aquests àngels han patit diverses reposicions durant el segle XX (per exemple el que sosté la corona d'espines) l'inconfusible segell berninesc és present en tots i cadascun d’ells, amb un subtil moviment i exquisidesa plàstica que supera de molt la no menyspreable qualitat de les estàtues de Sant Pere i Sant Pau, obres de 1535 de Lorenzetto Lotti i Paolo Taccone, que respectivament apareixen disposades a la boca del pont recaient a la plaça Pont Sant'Angelo i, a l'altre extrem, al carrer Lungotevere Tor di Nona.

LA MILLOR VISTA DEL PONT

Tot i que des de qualsevol punt de mira aquest pont sempre és formós, potser la millor vista s'obté des de l'elegant i ja citada Llotja central de Juli II de Castel Sant'Angelo (1502), probable obra de l'arquitecte Bramante, la llotja que apareix en primer terme, a la façana principal, ritmada i dividida per dues columnes de marbre blanc, i gairebé recaient a l'eix central del pont. La vista que s’hi obté des d’aquesta llotja o balcó és quelcom excepcional. Recomano vivament als pelegrins que facin aquesta experiència, és a dir, els convido primer a prendre un cafè (o una tassa de xocolata) al bar del castell per a cobrar forces i, després, a realitzar aquesta irrepetible experiència visual; us asseguro que serà difícil oblidar-la; obtindreu la singular percepció d'un núvol de caparrons humans multicolors que a tothora transiten pel pont, i veureu, a més, el suau i canviant verd de l'aigua del Tíber, aigua que banya i humiteja els robusts dics que formen el basament d'aquest pont majestuós.

UNA PRIVILEGIADA AVANTSALA DEL CEL A LA TERRA

Recordem, finalment, que durant diversos segles el “Pont Sant'Angelo” ha actuat com l'última avantsala dels milers i milions de pelegrins de tot el món que durant segles han acudit —i acudeixen— a la Basílica de Sant Pere, entesa, valorada i estimada com la Jerusalem Celeste (és a dir, com la prefiguració de l'estadi beatífic de la feliç eternitat a què estan cridats tots els homes i dones de bona voluntat que segueixen les directrius ètiques i morals del cristianisme), i on, d'acord amb la prestigiosa arqueòloga i epigrafista florentina Margherita Guarducci (1902-1999), professora de la Universitat de Roma, La Sapienza, reposen les restes mortals de Sant Pere, el primer vicari de Crist.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

Foto: Ponte Sant’Angelo, Roma, segle II. Visió de conjunt.