[04-03-25] L'ESCOLA D'ATENES

L'EXCEPCIONAL SIGNIFICAT DE L'ESCOLA D'ATENES DE RAFAEL

Continuem la nostra passejada de pelegrins pels Museus Vaticans, i aquesta vegada us suggereixo i us convido que ens aturem davant d’una superba obra d’art, una pintura mural realitzada per Rafael (Urbino 1483 – Roma 1520), anomenada “L’Escola d’Atenes”, aquella famosa escola que fou mare i model de totes les escoles del saber del món, amb les rotundes figures de Plató, al fons a l’esquerra (identificat amb Leonardo da Vinci), i Aristòtil, a la dreta (identificable amb Miquel Àngel), pares del pensament i la cultura occidental, situades dempeus al centre de la composició.

UNES PINTURES A FAVOR DEL DIÀLEG

Us puc ben assegurar que qui sigui capaç de contemplar amb assossec aquest bellíssim llenç de pintura mural que Rafael va plasmar el 1509 (dins del conjunt de les seves memorables Estances Vaticanes) comprendrà el veritable “ordo” o sistema lògic i ordenat que sempre ha distingit la nostra civilització occidental, i que tothora ha estat pastat a base de bones dosis de diàleg pacient, de desitjos sincers de pau, de molt de respecte envers tots els que no pensen igual que nosaltres, igual que jo, de recerca objectiva de la veritat, i d’una treballada i fructífera convivència amb concessions dels uns als altres i viceversa; un “ordo” al qual —i malgrat tantes i tantes comprensibles limitacions humanes— està invariablement destinada, no sols l’Església i els cristians, sinó tota la raça humana. A més, la redempció de Crist ho fa possible, ho testifica i ens ho confirma.

EL MÓN CAMINA CAP A LA SEVA DEFINITIVA PERFECCIÓ. LA FE I LA RAÓ PODEN CONVIURE AMB HARMONIA

Així, doncs, el significat i la potència expressiva de cadascun dels personatges representats per Rafael en l’Escola d’Atenes són molt rellevants. Hi veiem que cada personatge pensa i estudia com millorar el seu entorn, com millorar el món. Per això, aquest magnífic llenç mural és un “unicum” de la història de l'art i del pensament humà universal. Mirant i contemplant l’Escola d’Atenes sempre podrem dir i confiar que el món té molt de marge de millora. I que aquest món, de debò, encara que de vegades no arribem a percebre-ho, millora dia a dia, minut a minut. Recordem el que ens diu el Youcat: “el món camina cap a la seva definitiva perfecció” (núm. 51). Nosaltres, cadascú de nosaltres, en singular, millora; a poc a poc millorem tots plegats. Som més bones persones, més pacients. I això és així amb total seguretat. Déu ho ha disposat així. Rafael, per exemple, ens recorda i actualitza aquí, en aquesta lúcida, immortal i irrepetible obra mestra, que “Fe” i “Raó” (esperit i matèria; immanència i transcendència) són dues dimensions indissolublement constitutives de l'ésser humà, i que seria una irreparable tragèdia desfer-nos-en de qualque d’elles, o pretendre que les persones, o una col·lectivitat humana, una societat, qualsevol societat, qualsevol cultura i en qualsevol latitud i moment de la història, també la nostra, la postmoderna, pugui o pogués créixer, en veritable humanitat, al marge o separada d'alguna d'aquestes dues dimensions: la immanent i la transcendent, el cos i l’esperit. Totes les figures de Rafael són molt riques i molt completes perquè tenen i cultiven com s’escau aquestes indissolubles dualitats: pensar amb el cap, estimar amb el cor. Així ho va disposar Déu.

LA RAÓ I LA FE, “FIDES ET RATIO”, “FIDES ET INTELLECTUS” SÓN DUES DIMENSIONS INDISOLUBLEMENT CONSTITUTIVES DE L’ÉSSER  HUMÀ

D'una manera nítida i indeficient Rafael ens diu —i ens demostra— amb línies, colors i expressions sublims, que l’ésser humà és molt complet perquè en aquest ésser humà han cohabitat, cohabiten i cohabitaran sempre dues coses molt bàsiques i elementals: la immanència (el que és biològic i tangible, més sensitiu, representat en la figura d’Aristòtil) i la transcendència (el que és espiritual i intangible, i està més en l’estadi de les idees, representat en la figura de Plató), i que només amb l'equilibrada suma i la convivència d'aquests dos ingredients, l'home i la dona (els d'ahir, els d'avui i els de demà; els de sempre) assoliran en tot moment la cota més gran de projecció, estatura, qualitat i felicitat humana.

ELS SÒLIDS FONAMENTS DE LA HUMANITAT

Aquestes són les bases invariables sobre les quals s'ha edificat i s'edifica la veritable cultura occidental (i el món sencer). Aquestes són les bases que proporcionen la serena mirada optimista de l'home i la dona que Rafael infon a totes i cadascuna de les figures que ell proclama com a icones distintives d'aquesta plural cultura i civilització occidental —i oriental— com veurem a continuació.

ELS AUTÈNTICS I VERITABLES SAVIS DE LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT HAN BUSCAT SEMPRE, EN PRIMER LLOC, EL BÉ COL·LECTIU, EL BÉ DE TOTS

Aquí hi ha, per exemple, amb una coloració sorprenent i una composició irrepetible pensada per Rafael (i pel papa Juli II, della Rovere, i pel gran humanista i erudit ferrarès Celio Calcagnini), els grecs Sòcrates, Plató i Aristòtil amb la seva interminable saviesa; són veritables pedres angulars del coneixement científic i filosòfic de la humanitat. Aquí també hi ha el cordovès i musulmà Averroes, matemàtic, filòsof i mestre equilibrat de les lleis islàmiques. O el savi profeta i líder espiritual iranià (o persa) Zoroastre o Zaratrusta, que creia en un Déu únic i bo, un Déu que s’interessava de manera personal per cada criatura humana. Aquí hi ha, també, Euclides, pare de la geometria, representat en la figura de l'arquitecte Bramante; o Pitàgores, tan decisiu en el desenvolupament de la filosofia racional a l’Occident; o el savi ermità, malenconiós i autodidacte Heràclit, representat a la figura pensativa del gran Miquel Àngel; segons Heràclit el món estarà en canvi constant fins a arribar a la seva conclusió definitiva i perfecta; o aquella famosa asceta, astrònoma i filòsofa egípcia, Hipàtia, que ja coneixia en el seu temps la perfecta posició dels estels a la volta celeste, representada aquí en una estilitzada figura de blanc, que s’ha identificat amb el joveníssim Francesco Maria della Rovere, nebot del Papa Juli II. I tants altres grans pensadors (Diògenes, Plotí, Ptolemeu…), presidits tots ells pels déus Apol·lo (pare de les arts) i Minerva (mare prudent de la saviesa), a qui Rafael va representar en dues belles escultures en grisalla marmòria, situades als dos extrems de l’alçada mitjana de la composició. A sota d’aquests hi veiem uns relleus que ens mostren com la Intel·ligència (l’home de la sana “raó” i de la “fe” ferma) és capaç de sotmetre els Instints incontrolats i desbocats. Continuarà la setmana vinent.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

Foto: Rafael, L’Escola d’Atenes, 1509-1512, © Musei Vaticani.